posted by on Diumenges

Comentaris tancats a Signes de la presència de Jesús

Diumenge XXIII de durant l’any

La pausa estiuenca s’està esgotant, en pobles i ciutats es posa en marxa la vida social i cultural, en les nostres latituds el curs comença. La Paraula de Déu mai fa vacances i en tot moment ens convida a escoltar, reflexionar, cercant llum que ens ajudi a comprendre i fer camí entre els fets quotidians. Avui l’evangelista Mateu ens posa al davant tres aspectes particularment interessants:

  • La correcció fraterna
  • Cercar el bé de l’altre
  • La força de la presència de Jesús en la reunió dels germans, en la petita comunitat

En La Bíblia, des de l’AT , trobem que la preocupació ha estat la de salvar, de lligar, i no de condemnar: “Us ho dic amb tota veritat: Tot allò que lligareu a la terra, quedarà lligat al cel, i tot allò que deslligueu a la terra, quedarà deslligat al cel” (Mt 18, 15-20). La potestat de lligar i deslligar a la terra i al cel que Jesús havia donat a Pere (Mt 6, 10), ara la dóna a la comunitat (Mt 18, 18): “vés a trobar el germà i parleu-ne vosaltres dos sols. Si te’n fa cas, t’hauràs guanyat un germà. Si no te’n fa cas, crida’n un altre o dos més, perquè la causa sigui judicada per la paraula de dos o tres testimonis”. El consens que demana Jesús té per finalitat ajudar a descobrir el que Déu vol de nosaltres, no és una imposició o una correcció negativa, sinó ajudar a fer créixer en el cor dels germans l’esperit de discerniment. Si estimem de debò ens ha de moure en primer lloc el bé de l’altre, així com ens cal ser agraïts davant les opinions dels germans quan ens toquen a nosaltres. No hi valen categories, tots som fràgils i sovint estem a la intempèrie.

L’Església és la comunitat dels batejats animada pels petits grups que es reuneixen en nom del Senyor. En el nostre temps sovint trobem que la gent té tendència a criticar els aspectes negatius. Nosaltres hem experimentat que quan els germans s’estimen, quan en la petita comunitat s’estableixen vincles positius, quan el respecte pels altres és un valor fonamental, es va creant un clima que afavoreix el creixement personal, la capacitat d’esforç i l’assiduïtat en la pregària. Aquest és el marc on afloren les valoracions positives, el respecte i l’acceptació dels altres.

Déu és present enmig nostre. És l’Emmanuel que ha vingut a fer estada entre els homes i dones de tots els temps. Ell mateix és Jesús Ressuscitat que envia els deixebles: “Aneu a tots els pobles… Jo seré amb vosaltres fins a la fi del món” (Mt 28, 20). Ell ens ha confiat el missatge de la reconciliació. Avui demanem plegats la força que ens faci capaços de portar-lo a terme.

Maria Dolors Amat
Barcelona, 7 de setembre de 2014

posted by on Diumenges

Comentaris tancats a Vivències en temps de vacances

L’arribada de l’estiu, tard o d’hora, porta en si cert balanç de les activitats portades a terme durant el curs, l’èxit o el fracàs dels nostres compromisos o projectes de qualsevol ordre. Els dies de descans, de retrobament amb família i amics, afavoreixen intercanviar nous plantejaments i potser marquen noves etapes en la vida.

Estic agraïda d’haver pogut gaudir d’uns dies de contemplació en plena natura. Crec profundament que l’univers, amb tot el que s’hi mou, la meravella de la Creació, el goig de sentir-se acompanyada compartint experiències i amistat, em fa pensar que nosaltres, essent un granet d’arena enmig de tanta bellesa i perfecció, hem estat estimats per estimar. Em reafirmo en què la vida, malgrat els moments caòtics, té un continu sentit positiu. Però els humans estem envoltats de fragilitat. Tota la nostra història es troba sempre entre dos fronts: positiu i negatiu. Es tracta de les pulsions del bé i del mal en lluita constant en el nostre interior. A la vegada, en siguem o no conscients, estem marcats per l’empremta de Déu. Cada vegada que entre nosaltres s’estableix comunicació, quan tenim el goig de reunir-nos, la seva Paraula ens acompanya a créixer en saviesa, en esperit de discerniment. En un àmbit de confiança i sinceritat, sense l’embolcall de la pressió social, va sorgint claror dins nostre i ens anem sentin alliberats.

Som diversos, però lluny d’establir categories. Tots fem camí mentre cerquem la veritat i el bé. En les actituds que Jesús ens mostra hi observem acollida, amor, i perdó davant les errades. Lentament descobrim el goig d’una vida més generosa i plena de sentit, en la qual podem ser molt més feliços. Em consta que, fins i tot enmig de situacions molt dures som capaços d’expressar tendresa. La veritable felicitat és arribar a estimar com ens mostra Jesús. Ell com a home va afrontar el sofriment per redimir a la humanitat. Tots tenim el testimoniatge d’homes i dones que han seguit el seu camí. En la mesura que ens impliquem i ens comprometem, aquestes són les condicions per col•laborar en la creació d’un món nou, on desapareguin el mal, les guerres sagnants, els egoismes, la violència i la corrupció.

El camí és estimar sense condicions. Ens cal fer l’experiència, des de la fe i l’esperança, que Déu ens estima infinitament i no ens abandona mai. Ens cal cercar-lo en les vivències de cada dia i en la pregària, deixant de banda el fer-nos preguntes cartesianes. Jesús ens ha dit que no ens deixarà sols. Aquest és el gran misteri de la seva presència entre nosaltres. Qui és Ell? En un fragment de l’evangeli de Mateu, Jesús s’interessa pel que diu la gent d’Ell i també fa preguntes als seus deixebles: “i vosaltres, qui dieu que sóc?”. Simó Pere li contesta: “Vós sou el Messies, el Fill del Déu viu”. Jesús li va respondre: sortós de tu, Simó, fill de Jonàs: això no t’ho ha revelat cap home de carn i sang, sinó el meu Pare del cel” (Mt 16, 13-20). La resposta de Pere no pertany a una lliçó apresa sinó que surt del cor. En el nostre camí de recerca de la fe no hi valen respostes del Catecisme, sinó aquelles que provenen de la presència de l’Esperit de Déu que habita en la intimitat.

En aquests darrers dies de vacances surt del cor l’agraïment per tot el que som i podem tenir. Demanem al Senyor que amb les nostres actituds siguem capaços de mostrar als germans l’autèntic rostre de Jesús.

Maria Dolors Amat
Barcelona, 24 d’agost de 2014

Cloenda del curs

juny
2014
18

posted by on Revisió de vida Barcelona

Comentaris tancats a Cloenda del curs

Hem arribat al final del curs. Avui, l’amistat i la confiança que va creixent entre nosaltres, amb el pas del temps, ens ha convocat a retrobar-nos en aquest sopar de germanor on tots hi hem aportat menjar per compartir, però especialment tots aquells valors que en les reunions del grup ens hem donat o que estem aprenent els uns dels altres i que ens condueixen a cercar la veritat i el bé, el compromís del servei portat a terme amb amor i senzillesa.

Com en cada una de les nostres trobades, abans de seure a taula hem fet uns moments de silenci que sempre ens ajuden a percebre en el nostre interior aquella promesa de Jesús: “Jo seré amb vosaltres cada dia fins a la fi del món” (Mt 28, 16-20). Fa pocs dies que s’ha esdevingut la solemnitat de Pentecosta, és a dir, la Pasqua ben granada dels dons de l’Esperit Sant. Jesús va d’aquest món al Pare, però no ens ha deixat sols, ens envia el seu alè de vida

Una companya ens proposa llegir un fragment de la carta de sant Pau: “Germans, ningú no pot dir: “Jesús és el Senyor”, si no és per un do de l’Esperit Sant. Els dons que rebem són diversos, però l’Esperit que els distribueix és un de sol. Són diversos els serveis, però és un de sol el Senyor a qui servim. Són diversos els miracles, però tots són obra d’un sol Déu, que els va valent-se de cadascun de nosaltres. Les manifestacions de l’Esperit distribuïdes a cadascú són en bé de tots” (1Co 12, 1-11).

L’Esperit és l’alè de Déu, és do, és la renovació de la vida damunt la terra. Allà on la ciència no pot explicar més, hi ha el Misteri de la presència de Déu a partir dels dons de l’Esperit. Tenim davant unes petites fitxes que porten al darrere la representació dels set dons amb alguna frase o imatge significativa: saviesa, enteniment, consell, fortalesa, ciència, pietat i temor de Déu.

Moment d’emoció: anem reflexionant i expressant amb els llavis el que sentim. Uns als altres ens ajudem a comprendre i a ampliar la profunditat del missatge que se’ns posa al davant. Ens adonem que va més enllà de les breus paraules i en donem gràcies, de tal manera que, fins i tot, hem materialitzat els dons amb una mostra d’agraïment i estima inoblidable entre tots. La festa continua. És Jesús mateix que ens va ensenyar a mantenir-nos en comunió al voltant de la taula. En el més íntim nostre s’han renovat molts propòsits sorgits en les reunions d’aquest curs. Recordem el desig de percebre la realitat tal com és, aprendre a centrar l’atenció en cada esdeveniment, saber escoltar, cercar el silenci, a la vegada que la relació i obrir-se a compartir, estimar i servir amb generositat.

Avui hem pogut descobrir que l’Esperit és la llibertat que crea comunicació, reconeixement i acollida mutus, que obre un camí propi respectant la identitat de cadascú. El nostre desig és poder-nos obrir a nous amics en el proper curs.

Mari, Andreu, Maria, Isma, Simón, Memé, Laia, Roser i Maria Dolors
Barcelona, divendres, 13 de juny de 2014

posted by on Diumenges

Comentaris tancats a Acollir l’Esperit de Déu en el silenci del cor

Diumenge de Pentecosta

Pasqua de Pentecosta, celebrem amb solemnitat la presència de l’Esperit que ens revela el rostre del Pare i del Fill. Tota la nostra història és un procés d’apropament de Déu a la humanitat, en siguem o no conscients. Els creients, per la fe, sabem que l’Esperit és el més íntim de la persona. Sovint, cerquem la felicitat una mica perduts pels camins de la vida, no sempre s’hi veu clar, no la podem assolir del tot, fins que s’esdevingui, ara i aquí, un trobament amb el Senyor. Sant Agustí en una de les seves confessions proclama: “Oh bellesa infinita, jo et cercava enfora i et tenia dintre de mi”. Per esdevenir plenament humans, al nostre viure li manca una dimensió essencial: la interioritat. Sant Pau proclama: “ningú no pot confessar que Jesús és el Senyor si no és per un do de l’Esperit Sant. Els dons que rebem són diversos, però l’Esperit que els distribueix és un de sol” (1Co 12,3b-7,12-13).

Déu començà la creació infonent el seu Alè diví a Adam “i aquest es convertí en ésser vivent”. Jesús, amb el seu pas per la terra, la seva passió, mort i resurrecció, renova aquell primer “alè” i dóna sentit a la vida humana, és a dir, un viure en plenitud.

Aquesta misteriosa presència de l’Esperit de Déu ens la dóna Jesús ressuscitat en les celebracions eucarístiques, quan ens reunim per compartir vivències i amistat, però també, quan tanquem les portes per por. Ell segueix visitant-nos, ens dóna la pau, ens infon confiança, com ho va fer amb els deixebles: “Pau a vosaltres. Com el Pare m’ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres. Llavors va alenar damunt d’ells i els digué: -Rebeu l’Esperit Sant” (Jn 20, 19-23). L’Alè de Déu que Jesús refà, el trobem en la intimitat. Per tal de conrear la fe, per rebre el do de Déu, per poder dir: “crec en l’Esperit Sant que és Senyor i infon la vida”, ens cal redescobrir la dimensió essencial, que és la interioritat. El silenci del cor és el gran desconegut, fa por, sovint el nostre cor es troba lluny dels que el pronuncien.

Avui, enmig del soroll i la superficialitat, és fa difícil acollir l’Esperit de Déu. Mentrestant, en el nostre interior, no perdem el goig de saber-nos portadors de l’Esperit i, per tant, que som temples de Déu.

Maria Dolors Amat

posted by on Revisió de vida Barcelona

Comentaris tancats a Parlem de les addiccions

En el marc de la cinquantena pasqual i acostant-nos ja a la Pentecosta, ens retrobem novament. Avui som poquets, causes justificades fan evidents les absències. Un company de grup, amb una disponibilitat que tots agraïm, ens proposa analitzar el preocupant tema de les addiccions, les seves arrels i les conseqüències que se’n deriven.

Ens presenta un joc: hi ha 12 addiccions escrites en paperetes secretes. Cadascú ha d’anar agafant a l’atzar i expressar l’addicció sense anomenar-la en concret, la resta l’hem d’endevinar. El joc segueix fins que s’acaben de descriure totes les paperetes. Surten: el síndrome de Diògenes, addicció als vídeo jocs, a les tecnologies, el mòbil, ludopatia, consumisme, compradors compulsius, cleptomania, drogues, alcohol, tabac, problemes d’alimentació (anorèxia, bulímia), mentir fins a l’extrem, sexe de consum, addicció a un mateix (egocentrisme), narcisisme, afany de poder, de doblers, etc.

“Acabem de descriure algunes de les addiccions més perilloses, més actuals i més conegudes que existeixen actualment a la nostra societat. Cadascuna amb la seva problemàtica pròpia de fons i amb les seves repercussions, les quals, algunes poden arribar a ser fatals per a la persona. Tot i això, totes elles són addiccions, és a dir, el problema s’amaga darrera d’un denominador comú: l’addicció a “X”.

En la societat actual estem observant que algunes d’aquestes addicions són massa comunes. A més a més, algunes no són vistes com un problema, sinó com una moda, que fins i tot, és difícil separar-se’n i fer-se’n enfora. Persones enganxades a la nova tecnologia que perden la seva personalitat i la seva espontaneïtat; persones enganxades a les drogues, que no dubten a cometre barbaritats per poder aconseguir-la fins que es consumeixen en ella; persones amb problemes amb l’alimentació; persones addictes al sexe, al poder o a al consumisme massiu.

Des de sempre han existit les addiccions. Abans s’anomenaven vicis. La persona era viciosa en alguna cosa. Ara, la persona es addicte, amb el que la paraula addicció comporta (addicció: dependència de l’organisme cap a alguna substància o droga a la que s’ha habituat). És molt probable que abans els vicis s’amaguessin molt més que en l’actualitat. Abans no estava ben vist que una persona tingués vicis, ara però, molts d’ells no s’amaguen, pel que està creixent aquest problema. Amb la por i l’angoixa, fins i tot nens petits creixen amb models de pares addictes/enganxats a molts factors, sense que ells mateixos se n’adonin del perill que els encercla”.

Suport audivisual: http://www.upsocl.com/comunidad/este-es-un-video-que-todo-el-mundo-tiene-que-ver-por-primera-vez-en-mi-vida-quede-sin-habla/

Tengo 422 amigos.
Aún así, estoy solo.
Hablo con ellos cada día, sin embargo, ninguno me conoce realmente

El problema está entre mirar a los ojos o mirar un nombre en una pantalla. Porque al volver a mirar a mí alrededor me doy cuenta de que este medio al que llamamos “social” no es nada, excepto cuando encendemos nuestros ordenadores y con eso cerramos nuestras puertas. Toda esta tecnología que tenemos es solo una ilusión. La comunidad, la compañía y el sentido de la inclusión, y aún cuando dejas este dispositivo de la ilusión, te despiertas para ver un mundo de confusión.

Un mundo en que somos esclavos de la tecnología que dominamos, donde la información es vendida por algún rico codicioso bastardo. Un mundo de interés propio, de imagen propia, de promoción propia. Donde compartimos las mejores partes, pero dejamos fuera la emoción.

Somos felices cuando compartimos una experiencia. Pero, ¿Es lo mismo si nadie está ahí? Debes estar ahí para tus amigos i ellos estarán ahí para ti. Pero no habrá nadie si es una reunión por mensajes.

Estamos rodeados de niños que desde que nacieron nos han visto vivir como robots y piensan que es la norma. No es muy probable que seas el mejor papá del mundo si no puedes entretener a tu hijo sin usar un iPad. Cuando era niño jamás estaba en casa, estaba afuera con mis amigos con nuestras bicicletas, dándole uso a mis zapatillas y pelándome las rodillas, construyendo una casa bien alto en un árbol. Ahora los parques están callados; eso me da un escalofrío, sin ver a los niños fuera y los columpios allí vacíos. No hay salto de la cuerda, rayuela, no hay juegos de carreras. Somos una generación de idiotas, de teléfonos inteligentes i de gente tonta.

Así que levanta la mirada, y apaga la pantalla. Aprovecha los alrededores y haz lo más que puedas en tu día. Sólo una conexión real es lo que necesitas para que veas la diferencia que puede hacer “el estar ahí”.

Estar ahí en el momento en que ella te da esa mirada, que recordaste para siempre porque ahí te enamoraste.
La vez que no tuviste que contarle a la gente lo que habías hecho, porqué solo querías compartir esto con una persona.
La vez que vendiste tu ordenador para poder comprar un anillo para la chica de tus sueños, y que ahora es tu realidad.
El momento en que quisiste iniciar una familia y el momento en que tomaste por primera vez a tu pequeña hija, y te volviste a enamorar nuevamente.
El momento en que ella vuelve a casa, con un niño que puedes sostener. Y el momento que te diga abuelo, y te haga sentir realmente viejo.
El momento en que revisas todo lo que has hecho, solo por darle atención a la vida, y lo contento que estás por no haberla desperdiciado al mirar abajo un invento.
Así que levanta la vista de tu teléfono, apaga la pantalla, porque tenemos una existencia finita, un número de días contados. No malgastes tu vida estando atrapado en la red, ya que cuando llegue el final, no habrá nada peor que el arrepentimiento.

Yo también soy culpable de ser parte de esta máquina, de este mundo en que somos escuchados pero no vistos, en el que escribimos mientras hablamos y leemos mientras chateamos, un mundo en que pasamos horas juntos, sin hacer contacto visual. No te entregues a una vida en que sigas el camino de la masa, dale a la gente tu amor, no les des un “me gusta”. Desconecta de la necesidad de ser escuchado y definido, sal a conocer mundo, deja las distracciones atrás.

Levanta la vista de tu teléfono, apaga la pantalla. Deja de ver este vídeo, vive la vida de forma real

Preguntes per el debat

  • Ens estem convertint en una societat addicta? I si és així, perquè succeeix aquest fenomen?
  • On es troba el límit per considerar una afició o una virtut en una addició?
  • Quin paper juga la família i els amics, l’entorn, l’educació… en les addiccions?
  • Qui té més culpa, l’addicte o l’entorn?
  • Existeixen les addiccions positives?
  • Com podem ajudar a un addicte?

Tenim un intercanvi d’opinions intens. Han sorgit exemples viscuts entre tots i relacionats amb la majoria de les addiccions esmentades. Les addiccions en tots els casos vénen a cobrir un buit d’afecte, són la mostra d’una recerca equivocada de felicitat o d’una gran inestabilitat personal, de projectes frustrats, de manca de maduresa per integrar les dificultats existents en la vida humana. El Facebook no t’ajuda en l’aprenentatge de la coexistència, de la relació real, i no virtual de les persones.

Ens preguntem qui te més culpa, l’addicte o l’entorn? Se’ns dubte l’entorn, segons quines amistats afavoreixen la superficialitat, el no reflexionar abans d’actuar. En moments de foscor, la personalitat fràgil pot caure amb facilitat.

Hi ha mancances importants en l’educació sexual des de la infantesa. El sexe perd la seva finalitat fonamental i es va convertint en un objectiu de consum i de plaer, la qual cosa mena a la banalitat, al cansament i al deteriorament d’un compromís seriós. La manca d’una educació personal des de les arrels, la falta d’acompanyament i de discerniment, pot conduir a caure en les addiccions. Les addiccions mai poden ser positives. En una addicció no hi trobem cap virtut. Fins i tot, un excés d’entrega al treball pot arribar a ser una addicció.

Hem arribat al moment de cercar llum en la saviesa de la Paraula de Déu. En el marc del sermó de la Muntanya. Jesús va dir: “Ningú no pot servir dos senyors, perquè, o estimarà l’un i no l’altre, o bé farà cas de l’un i no de l’altre. No podeu servir a Déu i el diner” (Mt 6, 24). “Cap criat no pot servir dos senyors; perquè, o estimarà l’un i no l’altre, o farà cas de l’un i no de l’altre. No podeu servir Déu i el diner” (Lc 16, 13).

Ens agrada escoltar les paraules i observar les actituds de Jesús. Ell ens ha dit: “Jo sóc el camí, la veritat i la vida. Ningú no arriba al Pare si no és per mi” (Jn 14, 5-7). Ens queda clar que si volem treballar en la nostra maduresa personal em de fer una anàlisi constant de les claredat de les nostres actituds. Unificar cos i esperit. Autocontrolar les nostres pulsions més primàries.

Conclusió

Considerem que al voltant nostre proliferen les addiccions perquè hi ha una gran falta d’educació en valors bàsics. Cal ser autèntics companys per a les persones que arrosseguen dificultats i que les anem descobrint en el camí de la vida. Cal aprendre a discernir qui és que de debò t’ajuda, ser humil i deixar-te ajudar. L’autocontrol i la capacitat de previsió són valors bàsics. El qui els conrea tindrà perspectives d’una vida exitosa.

Simón, Maria, Andreu, Mari i Maria Dolors
Barcelona, dissabte, 17 de maig de 2014

css.php