Fugint de Déu

nov.
2005
29

posted by on General

Comentaris tancats a Fugint de Déu

En Marc troba na Mònica asseguda en un bar prenent un cafè. Ella li mostra el poema que està escrivint:
Fugint de Déu

"Com la boira,
com el vent
és el meu pressentiment,
estic fugint de Tu,
ho sento, no puc,
no és el moment…"

Moltes vegades ens volem sentir lliures, no volem que cap poder ni cap ens superior guiï les nostres vides. Déu es pot convertir en un enemic. Veiem que hi ha diferents tipus de persones que fugen de Déu: els agòstics o ateus i els que tenen por a dir-li Déu o que troben que no tenen fe o…

La veritat és un anhel que els homes han cercat al llarg dels segles i sembla que no hagin trobat. Pels cristians Déu és la veritat. La veritat pot fer mal. La veritat és quelcom més que allò provat científicament.

La societat d’avui en dia, tant materialista, sembla que tot ho pot aconseguir prement un botó i teclejant una adreça electrònica a Internet. Déu esdevé un producte més, però un producte que sempre que el necessitem hi és. Hi ha situacions en què ens plantegem si realment hi ha Déu, sobretot quan les coses van mal dades. També ens hem de recordar d’ell en els moment d’alegria. Tots aquests moments ens serveixen per dir: "malgrat tot seguesc caminant".

L’home té por a transcendir, a pensar en allò que està per damunt de nosaltres, en una realitat material que no és tangible. La gent té por a dir moltes coses, a posar-les nom, a ser sincers amb els altres, a ser noltros mateixos. La gent busca fer coses, està envoltada de renou. La gent té por a trobar-se en silenci. Pocs són els que gaudeixen del silenci personal.

L’actualitat ens demostra que la faç de Déu a la terra, l’Església, no concorda amb la realitat del nostre temps. Un concepte de família, una orientació sexual, una via educativa. Som conscients del que diu la jerarquia de la nostra Església, però açò no ens fa perdre la nostra estima cap a ella.

En els Fets dels Apòstols 17, 16-34 Pau diu als atenesos, dret al mig de l’Areòpag:

– Atenesos, veig que en tot sou molt religiosos, perquè, recorrent la ciutat i contemplant els vostres llocs sagrats, fins i tot he trobat un altar que porta aquesta inscripció: "Al déu desconegut". Idò bé, el que vosaltres adorau sense conèixer és el que jo us anuncii.

[@more@]

Barcelona, 26 de novembre de 2005

Recordatori:

  • 3 de desembre. De 10 a 17h recés d’Advent a Sant Pere de les Puel·les.
  • 17 de desembre. A les 11:30h o a les 17.30h grup de RdV.
  • 21 de gener. 17.30h grup de RdV.
  • Març (Quaresma). Anar a Montserrat.
  • Després de Pasqua. Anar a Puçol.
  • Pentecosta. Vespres a Montserrat

posted by on General

Comentaris tancats a Mentre comptis per algú… estàs salvat

Na Magdalena ens va dur aquelles pàgines que havia tret d’Espai Sagrat,
i ens remarcava les parts que tenien l’aire de na Cati, de les
clarisses de Ciutadella. Un estil que ens va agradar i que fa
sentir bé tant l’esperit com el cos. Fer una pregària d’aquest estil és
molt agradable.

Arrel del text de Lluís Armengol, que parla sobre el fet que sentir-nos
estimats ens dóna força, apuntam unes quantes frases:

  • Déu, que és trascendència, és l’"única" cosa que ens diferencia dels animals.
  • Tenim vessa d’anomenar "Déu" a Déu, que és trascendència, perquè avui en dia tot està personificat, tot gira entorn de la persona, a la gent li falta trascendència.
  • L’home respecte la moral natural, que és el mateix que defensa l’Església.
  • La gran malaltia d’avui en dia és la sol·litud.
    Abans d’ahir, fent broma amb un company de feina, deia ell: saps, en el fons és
    culpa nostra que les coses ens afectin, perquè a les que no donam importància no ens afecten. La sol·litud ve a ser una cosa així,
    perquè ens podem sentir tot sols, fins i tot, quan al nostre costat hi
    ha la família, els amics, etc. Serà que ens fa falta sentir-nos
    estimats, és ver?
  • Arribam a dalt sense haver començat per baix. Seguim a
    Déu, ens sentim Església. Hem de tenir una base dins
    noltros que ens ajudi a trascendir. Quan tinguem aquesta base, sentirem
    Déu, i ens sentirem de la comunitat de l’Església (on ja sabem que la
    CEE, la COPE i demés, déunidó! Fillets, a la vinya del Senyor hi ha de
    tot).

En els papers de color taronja
http://www.espaisagrat.org/ep051023.htm
apuntam una frase: "la nostra vida és un examen d’amor".
L’Evangeli, ensoldemà, deia: "estima als altres com a tu mateix". És difícil açò!!!

[@more@]Barcelona, 22 d’octubre de 2005

posted by on General

Comentaris tancats a Com seguir avui a jesús sent universitari?

Tots hem actuat com a esponges del que hem vist, sentit i viscut. Acompanyats d’altres joves de la pastoral universitària de tota Espanya, que també estudien a la universitat, que ja estan preparant el doctorat, el projecte de final de carrera, hem pogut conèixer les realitats i la manera de fer de comunitats tan diferents com puguin ser Saragossa, Màlaga, Canàries o Badajoz. Hem conegut la seva manera de pregar, de relacionar-se amb la gent de les seves universitats, altres realitats dins la Pastoral on mos movem. No tots feim les coses igual i hem sabut que no les hi podríem fer perquè cada terra viu la seva fe a la seva manera, en definitiva, la fe de tots. Hem anat a Sevilla moguts per una mateixa inquietud: seguir a Jesús, avui, dins les nostres universitats.
Hem gaudit de les paraules del cardenal-arquebisbe de Sevilla, Carlos Amigo Vallejo ("no somos un crucero de lujo, ni un navío de guerra con misiles… sinó una patera en medio del mar"), hem assistit a xerrades, hem escoltat taules rodones, hem participat a reflexions en grup sobre els temes tractats i hem estat crítics amb tot açò. Al mateix temps, gràcies al delegat de Pastoral Universitària de Sevilla i rector del Seminari Metropolità, José Mazuelos Pérez, hem visitat la ciutat i els elements més característics i fermats a noltros: la Universitat i la "Capilla de los Estudiantes", els "Reales Alcázares" i la Catedral.
Mos enduim la sensació de saber que no estam tot sols a la Pastoral Universitària i el record dels nostros amics nous i als que esperam retrobar l’any que ve. Ara mos toca fer la feina a noltros: pair-ho tot i ser capaços d’aplicar-ho a la vida quotidiana.
Glòria, Llorenç i Carlos
Full dominical. Església de Menorca. Número 1212, any XXIV, (16 octubre 2005)

[@more@]

III Trobada de Joves Universitaris Catòlics. Sevilla, Seminari Metropolità, 16, 17 i 18 de setembre de 2005

posted by on General

Comentaris tancats a Seguint el camí de la fe a la Universitat

Una vintena de persones estan vinculades a la Pastoral Universitària de Menorca.
Tres
menorquins enceten el curs participant en la tercera trobada de joves
universitaris catòlics, organitzada per la Conferència Episcopal, que
va celebrar-se a Sevilla el darrer cap de setmana.
Aprendre
anglès, estudiar al dia, fer un màster, passar uns mesos a l’estranger
o encetar unes pràctiques són algunes de les intencions amb les que els
universitaris espanyols enceten el curs. Alguns d’ells hi afegeixen
aprofundir en la pròpia fe, compartir vivències, dubtes i pregària. No
renuncien a créixer espiritualment alhora que ho fan intel·lectualment
i combinen l’estudi, més endavant potser el treball, la diversió i la
participació en grups de revisió de vida o en activitats promogudes per
la Pastoral Universitària.
Bon ambient. Participants, al Seminari Metropolità, a l'hora de dinar
Carlos, Glòria i Llorenç són tres d’aquests joves. Tots tres són menorquins, el seu món universitari és a Barcelona i estan vinculats a la Pastoral Universitària de Menorca, d’on els arribà la proposta de participar en la tercera trobada de joves universitaris catòlics, que va desenvolupar-se el darrer cap de setmana a Sevilla sota el lema "Com seguir avui a Jesús sent universitari?", amb 80 participants.
"Altres vegades havia participat en trobades i activitats des de la Pastoral Universitària de Barcelona. Aquesta vegada m’ha fet una il·lusió especial fer-ho des de la de Menorca i encara que pensava que anar a unes jornades preparades per la Conferència Episcopal Espanyola seria un rollo, m’ha ajudat a fer camí en la meva fe, que ja és molt dir, a conèixer com viuen la creença en Déu els altres joves, com la transmet la CEE i com la demostren altres regions espanyoles", explica Carlos, qui du des de fa sis anys, quan començà a estudiar, està vinculat a les activitats del Centre Cristià dels Universitaris a Barcelona.
Aquesta barreja entre aspectes formatius i vivencials, així com l’enriquiment fruit de l’intercanvi, ha estat destacada també per Glòria i Llorenç. I és que el programa d’activitats de l’encontre ha combinat les exposicions i les taules rodones-col·loquis amb el temps de pregària i les visites culturals.
"Hi vaig anar a aprendre de l’experiència d’altra gent i he conegut persones que m’han fet canviar la manera de fer les coses. També volia saber de la seva manera de pregar, per conèixer altres realitats dins de la Pastoral. Pel que fa a la part "teòrica" de les jornades, n’he tornat contenta, ja que m’ha servit per aprendre nous conceptes i per aclarir i profunditzar-ne d’altres", sosté Glòria.
Per a Llorenç la trobada ha estat una ocasió excepcional per comprovar que "l’Església té moltes realitats diferents a la que a mi m’agrada; unes universitats van més cap a la pregària, jo preferesc que ho facin cap a la formació i que la pregària quedi dins de la comunitat parroquial, però sembla que en totes hi ha un objectiu comú, ajudar a entendre Crist en una societat en la que és mal de fer".
La valoració de tots tres sobre les jornades no pot ser més positiva. "Crec que tots hem actuat com esponges del que hem vist, sentit i viscut; ara cal pair-ho tot i ser capaços d’aplicar-ho a la vida quotidiana", resumeix Glòria.
Revisió
En la tasca de pair allò après i aplicar-ho a la vida quotidiana no estan sols. Al llarg de tot el curs, Carlos, Glòria i Llorenç continuen participant en activitats, sinó tan intenses com la trobada, sí molt enriquidores que surten de la PReales Alcázares. Sessions i sortides combinadesastoral Universitària de la diòcesi on estudien. Tots tres han participat en les de Barcelona i, a més a més, el grup de Pastoral Universitària de Menorca es reuneix un cop al mes, sempre que sigui possible, per fer revisió de vida, acompanyat per Maria Dolors Amat i Codina.
Amat, la consiliària del grup, sempre té, segons Glòria "una paraula, un gest o una experiència per compartir que ens fa reflexionar i ens ajuda a sentir-nos emparats fora de casa nostra". Arran d’aquests elements, el grup planteja els seus dubtes i inquietuds i la consiliària intenta resoldre’ls. "Fins fa un any teníem na Pili Denclar coma a consiliària i ara tenim a na Maria Dolors. He de dir que són dues persones que han donat llum especial a la meva fe", afirma Carlos, el més veterà, qui, com els seus companys, veu en la Pastoral Universitària una oportunitat per enriquir-se, compartir, xalar i fer nous amics. Una oportunitat diferent que recomanen.
Pastoral Universitària, per a la visió crítica de la fe
Per a Magda Pelegrí, directora del Secretariat de Pastoral Universitària de Menorca, "participar en la Pastoral és participar d’un espai de visió crítica, crítica constructiva, en relació a la pròpia vivència de la fe. Des d’aquest espai es promou fer un mínim esforç que permeti desmitificar la fe, córrer les cortines de fum que hi ha, no tant davant l’estructura de l’Església". Tot i que pensa que el nom és "una miqueta lapidari", Pelegrí defensa aquest espai i trobades com la de Sevilla que "obren el ventall sobre el que significa realment la Pastoral Universitària. No un grup petit sinó molta gent". L.M.F.
Menorca: diario insular. Maó: Editorial Menorca, nº 20.085, año LXIV (16 de noviembre de 2005)

[@more@]

III Trobada de Joves Universitaris Catòlics. Sevilla, Seminari Metropolità, 16, 17 i 18 de setembre de 2005

posted by on General

Comentaris tancats a Començam i seguim aquí

Aquí neix el blog de la Pastoral Universitària de Menorca. Llegint-lo podreu trobar informacions sobre l’activitat de la pròpia Pastoral, sobre les activitats dels grups que en formen part, del grup de revisió de vida de Barcelona, les conclusions i les ressenyes d’activitats en les que participam qualsevol de noltros, etc.
Els blogs s’han convertit en una eina de comunicació molt popular a Espanya, i no és gens rar, perquè permeten la participació tant de les persones que en gestionen els continguts com de qualsevol de la resta del món. Només heu de tenir ganes de fer els vostres comentaris, suggeriments, crítiques, aportacions o agraïments.
Sent sincers, hem de dir que per fer un blog no fa falta tenir grans coneixements de llenguatge html ni dominar el món web, només fa falta tenir ganes de compartir allò que vivim, allò que veiem, allò que sentim, amb l’altra gent i ja tenim el blog fet. Aquest és el propòsit amb què cream el blog. Amb el temps les eines de comunicació canvien i molt possiblement aquesta també, per tant no fem cap projecte a llarg termini, posam en comú el dia a dia i desitjam compartir-lo i saber què en pensau voltros.

[@more@]

css.php