posted by on Revisió de vida Barcelona

Comentaris tancats a Avui compartim profundes vivències

Comencem el nou curs amb el goig de retrobar-nos, encara que no ha estat possible amb tot el grup complet. S’han esdevingut absències que, essent notablement justificades, s’han transformat en record i pregària.

Tot seguit ens proposem comunicar-nos els fets més rellevants viscuts al llarg de les vacances:

  • Temps esmerçat en servei dels infants aplegats a l’escola d’estiu.
  • Tot un mes donant suport en una obra missionera del Perú. Experiència entranyable d’una fraternitat compartida en família. També projecte de iniciar nous estudis especialitzats.
  • Experiència d’un viatge a Alemanya viscut amb força austeritat. Impacte de la visita a un camp de concentració Nazi.
  • Gran part del temps dedicat a la lectura, la reflexió i la síntesi de la pròpia història.

Enmig d’aquest posar en comú se’ns presenta un moment molt especial: hi ha tres companys que s’acomiaden del grup: dos d’ells retornen a Menorca per portar terme un projecte professional. L’altre company, per mitjà d’una acurada carta, ens explica que els estudis musicals li exigeixen una dedicació completa.

El comiat que els expressem és molt senzill, ens ha semblat que no es tracta de regals materials, sinó que els dediquem un breu resum de l’objectiu prioritari que sempre ens hem proposat aconseguir en les nostres reunions: el creixement interior com a compromís i acció personal a realitzar en el decurs de la vida.

El creixement personal íntim és un repte que tenim sempre al davant. És una feina per tota la vida. El qui desconeix el camí vers la maduresa personal ho tindrà difícil a l’hora de conviure amb els altres, en l’estudi, en el treball professional, per viure en parella, en família o quina sigui la seva opció de vida. Quan un projecte fracassa, sovint, la dificultat es troba en la manca de maduresa de la persona. Si algú no té pa, és a dir, el més bàsic pel sosteniment, no se li pot demanar res, si primer no cobrim la seva necessitat primària. En el camí de la vida trobem gent que no té pa, però en els nostres ambients el que observem més són persones amb poques arrels i valors. Quan les necessitats bàsiques estan cobertes, la persona està en disposició d’anar construint l’edifici personal. En la base d’aquest propòsit és fonamental tenir en compte:

  • Saber organitzar-se el temps
  • Autocontrol personal
  • Analitzar cada dia les nostres actituds, acceptació del que som, de la nostra història personal, així com l’acceptació de les errades, els egoismes, si en algun moment hem pogut ser un destorb pels altres.

Característiques de la persona realitzada ( Abraham Mawlow):

  1. Capacitat de percebre la realitat tal com és.
  2. Ser obert i tenir espontaneïtat.
  3. Centrar l’atenció en cada esdeveniment. Concentrar-se i saber escoltar.
  4. Recerca de silenci.
  5. Cercar sempre la relació amb els altres i obrir-se a compartir.
  6. No tancar-se. Obrir-se a la creativitat. Cercar nous escenaris.
  7. Tenir sentit del humor.
  8. Ser humà. Fer un procés constant de humanització.
  9. Avançar vers el creixement personal per assolir plenitud humana.

Les reflexions en grup afavoreixen l’àmbit relacional i de creixement. Els temes que estudiem ens menen a propostes aparentment senzilles com tenir cura d’un mateix, del teu cos i del teu esperit per poder tenir cura dels que ens envolten.

“El nostre existir és un romandre en la proximitat, cuidant més que no pas dominant. Acompanyar i cuidar són expressió de la quotidianitat, que és la característica més clara de la proximitat”. (Josep M. Esquirol. La resistència íntima. Quaderns Crema, Assaig, 2015).

Preguntes per ajudar-nos a posar en pràctica reflexió i acció:

  1. És possible una relació autèntica en un entorn on tot és igual, o tot és relatiu?
  2. Com es pot arribar a viure la vida amb sentit, al desig del coneixement de Déu i cercar la fe, sense un fil que vagi creant lligams entre nosaltres?
  3. Considerem que la reunió al voltant d’una taula parada, un menjar preparat, el valor de les coses senzilles, l’amistat, la fe, afavoreixen el viure i conviure amb sentit?
  4. La vida quotidiana de la gent senzilla ens condueix a descobrir la indiscutible dignitat de les persones?

Cloenda

En la vida de Jesús descobrim actituds humanes, senzilles, de fidelitat i resistència per portar a terme el projecte de la Bona Nova. El nostre comiat d’avui no ha culminat en tristesa, sinó en ànims pels nostres amics en la nova comesa que emprenen. Nosaltres, com arrels del grup, ens cal romandre esperant l’arribada de nous companys interessats en trebalar el creixement personal.

Aquest és un tema que ens compromet a pensar i fer-lo realitat al llarg de la nostra vida. Per això, avui ens repartim un regalet: el poema “SI” que exposa detalladament premisses que cal tenir en compte per fer camí vers la maduresa personal:

Si pots mantenir el seny enmig de la follia
Dels altres, que malparlen i dubten del teu seny:
Si la fe en tu mateix et fa companyia,
I no escoltes i atures l’onada que t’empeny.
Si vesteixes les hores amb color d’esperança,
I a l’odi i la mentida respons amb cor lleial,
Si somnies, i el somni pots deixar sense recança,
Si penses, i el que penses no et serveix de dogal.
Si al Triomf i al Desastre els fas igual mesura,
I si pots esguardar-los amb el mateix cop d’ull,
Si no et mous quant la teva paraula es desfigura
I per aprofitar-se’n un altre la recull.
Si pots damunt la teva riquesa trossejada,
refer amb les teves eines riquesa de més preu
si de la covardia pots esquivar la unglada,
i el pit no se’t fa enrera jugant a cara o creu,
i si perds, i comences més jove d’escomesa,
lluitant amb ales fresques i amb cor agosarat,
que quant la carn se’t torni rebuig i mesquinesa
encara la revifi la teva voluntat!
Si el conviure amb el poble la virtut no et fonia,
Ni amb el tracte dels reis perds el sentit comú,
Si ni amics ni enemics no et roben l’alegria,
I sap el qui et conegui que es pot fiar de tu.
Si als seixanta segons del minut implacable,
Per tu són bells i purs i vius com una flor,
No sols et faràs l’amo de la Terra admirable,
Fill meu, seràs un Home! Un Home de debò!

Adaptació d’un poema de Rudyard Kipling, trad. de Josep M. de Sagarra

Simon, Maricruz, Roser, Maria, Ismael i Maria Dolors
Barcelona, 3 d’octubre de 2015

posted by on Revisió de vida Barcelona

Comentaris tancats a Un sopar partit i compartit

Ens hem reunit aquest vespre per recordar els temes treballats, i tantes vivències compartides al llarg d’aquest curs. Anem doncs a celebrar aquesta festa de cloenda.

L’encontre d’avui ha tingut signes que l’han diferenciat de tots els altres. Poques hores abans de trobar-nos el nostre company Andreu ens ha comunicat el traspàs de la seva àvia materna. Però ell ha desitjat fer-se present en el grup i junts hem compartit els bons records de l’àvia Teresa, el dol, la pregària, i la fe que il·lumina el sentit del nostre viure.

Un altre fet de vida ha posat de manifest la fondària i l’arrelament dels valors treballats en el grup. De comú acord, amb sinceritat i senzillesa, hem acollit a Maricruz, una nova companya provinent de Centre Amèrica, que haurà de romandre 3 cursos per portar a terme el doctorat en químiques. Presentacions, silencis, pregària…

Tot seguit un company ha posat en joc unes dinàmiques breus, però força encertades, que ens conviden a situar-nos gràficament, per mitjà d’uns cercles concèntrics, en com utilitzem el nostre temps:

Temps dedicat a la família, al cos i la cura de la salut, al treball, a l’oci, a la reflexió, als amics, als bens materials, a l’ètica, l’ordre, el bon fer…

La conclusió particular d’aquest treball ha estat que a tots ens queden molts deures per portar a terme i ens hi haurem de dedicar, segons les circumstàncies i realitats personals.

L’exercici següent ens ha enllaçat significativament els uns amb els altres, establint la relació a través d’una cinta que ha facilitat la comunicació de sentiments i emocions. Entranyables dedicatòries i obsequis que han mostrat els prodigis que fa l’esforç, el compromís amb el grup, l’amor i l’amistat.

Tenim al davant una taula preparada entre tots, per fer possible un gran sopar partit i compartit. Estem en vigílies de la solemnitat del Corpus Christi, festa de l’eucaristia, memorial d’aquell primer sopar de Jesús amb els seus deixebles, tal com ens explica l’evangeli de Marc: “I mentre menjaven, Jesús prengué el pa, digué la benedicció, el partí, els el donà i digué: “Preneu-lo: això és el meu cos”. Després, prengué el calze, digué l’acció de gràcies, els el donà i en begueren tots. I els digué: “Això és la meva sang, la sang de l’aliança, vessada per tots els homes”” (Mc 14, 12-26).

Des de la taula d’aquell primer sopar, el Pa i el Vi esdevindran la presència de la persona de Jesús, enmig de la comunitat reunida en el seu nom. Entre els seguidors de Jesús, la taula de l’amor fratern forma unitat amb la solidaritat i l’acolliment, és a dir, amb la taula plena de les realitats de la vida i del món.

Tot seguit, en un ambient desbordant de festa, brolla la comunicació i l’amistat a desdir. Bons desitjos perquè el curs sigui coronat amb èxit en els exàmens, els projectes i l’esperança en el futur. I no oblidem que ja hem posat data per la trobada de començament de curs!

“I si et preguntes: quina és la força que el món canviarà?
És l’amistat, és la no violència, és la solidaritat.
Hi haurà un lloc per tots i la pau arribarà.
Hi ha un món nou per construir,
una força ens pot unir”.

(Anònim. Fragment d’una cançó en una pregària a la comunitat de Sant Egidio amb motiu del naufragi dels 900 immigrants morts al mar)

Simón, Andreu, Mari, Roser, Memé, Laia, Oliver, Maricruz, Maria, Ismael i Maria Dolors
Barcelona, divendres dia 5 de juny de 2015

posted by on Revisió de vida Barcelona

Comentaris tancats a Intel·ligència emocional

Els ulls il·luminats per l’alegria de poder retrobar-nos quasi tots. El company animador d’avui ens ha despertat gran interès amb el tema de les emocions:

“La intel·ligència emocional consisteix en disposar d’una sèrie d’habilitats per reconèixer les nostres pròpies emocions i les dels altres i, a més, poder gestionar-les adequadament. Amb una bona educació emocional, podrem enfrontar-nos de forma convenient a diverses situacions que se’ns presenten al llarg de la vida i també millorar les nostres relacions amb els altres. Aquests beneficis no solament són importants en la infància, sinó que són de gran ajuda quan som adults, com a eines imprescindibles per viure en societat.

No fa gaires anys que l’educació emocional consistia en aprendre a reprimir certes emocions i a no manifestar-les en públic. Per exemple, el simple fet de plorar era un signe de feblesa, sobretot en el gènere maculí. Això portava al fet que anys més tard tinguéssim un mal control emocional i no sabéssim bregar amb les nostres emocions, portant-nos al fracàs en diferents facetes de la vida (frustració, estrés, agressivitat, etc.)”

Ja que no volem que això ens passi a nosaltres ens disposem a treballar-les!

  1. Què són les emocions?
  2. Quines emocions identifiques?
  3. Creus que és important que es treballi l’educació emocional a les escoles? Per què?
  4. Estem a temps els adults per aprendre a identificar i gestionar les nostres emocions d’una forma més eficaç? Com?

Tots hem coincidit en que ens trobem davant d’un tema dens i de gran actualitat. Després d’un petit silenci tot d’una sorgeix el diàleg. Constatem que un individu amb un alt coeficient intel·lectual que no sap gestionar les emocions, sovint, ens mostra una capacitat dèbil a l’hora de diferenciar situacions i d’integrar les frustracions.

Què en sabem, idò, de les emocions? Es presenten a partir de signes, tals com diferents canvis d’humor, no sempre de tipus depressiu, sinó també d’eufòria. Són explosions difícils de controlar que tenen l’arrel en fets agradables i desagradables, acumulats en l’inconscient des d’etapes força primàries. Es poden manifestar somàticament (suor de mans, puja el color de la cara, fugides, plors, expressions gestuals, llenguatge verbal i no verbal).

Enmig d’una pluja d’idees, cerquem una definició ajustada en el diccionari: “L’emoció és una agitació de l’ànim per un sentiment de plaer, de pena, d’amor, d’odi, de por, etc. Reacció afectiva, en general intensa, provocada habitualment per un factor extern i que es manifesta per una commoció orgànica més o menys visible”.

Tothom arrossega un paquet interior d’emocions desconegudes per nosaltres mateixos. Els atacs d’ansietat, tan freqüents actualment, poden significar alertes d’una situació emocional desconeguda, o no resolta, que ens afecta íntimament i que per por, no sabem com expressar. Tenim tendència a fugir, evitant entrar dintre nostre, cercant entreteniments perquè ens falta coratge per ser sincers, per obrir-nos i demanar ajuda, ser valents per afrontar canvis i modificacions de conducta que ens conduirien a estar més feliços i en pau.

Entre tots hem identificat un munt d’emocions: alegria, tristesa, por, desenganys, calma, tranquil·litat, timidesa, gelosia, enyorament, preocupació, rebuig, inseguretat, ira, eufòria… No acabaríem de descriure-les. Considerem que no es tracta de classificar-les en positives i negatives, sinó fer l’aprenentatge d’entrar en el procés d’un coneixement més precís de nosaltres mateixos a partir d’examinar les nostres actituds. Les manifestacions emocionals són quelcom innat i abstracte, formen part del nostre desenvolupament personal. Aprendre a gestionar-les és una tasca al llarg de la nostra vida. Gestionades a temps i adequadament es transformem en una font de creixement personal.

S’està descobrint la necessitat d’aprendre a gestionar les emocions en la vida de família i en els programes d’educació escolar. Afavoreix la superació de l’individualisme, l’assoliment d’unes relacions equilibrades i estables, la capacitat d’esforç, la responsabilitat i el treball en grup. En totes les etapes de la vida és possible aprendre a analitzar, identificar i gestionar les nostres emocions.

Les trobades de grup, on es desenvolupen llaços d’amistat i confiança, són un estimulant de l’auto-coneixement. Ens cal ser agraïts del que som, tenim i podem fer. A la vegada hem de fugir de l’afany de poder i d’autosuficiència, aprendre a ser humils. El coneixement de les actituds dels companys enforteix els nostres compromisos i ens ajuda a modificar conductes. Tota ocasió resulta una bona eina per activar el pensament positiu i fugir de la negativitat.

En arribar a aquest punt les comunicacions han entrat en una fase pràctica i el nostre animador ens ha proposat unes breus dinàmiques per cercar la part positiva, davant de situacions molt negatives, tals com: suspendre un examen, la fractura d’una part del cos, que t’acomiadin de la feina, que s’inundi la teva casa, la pèrdua d’un ésser estimat i moltes d’altres. Aquestes propostes ens han potenciat el posar en comú una sèrie de fets viscuts, alguns força colpidors, que amb el pas del temps constatem que han estat una font de creixement i alliberament personal.

Finalment, les propostes ens han conduit fins a la vivència d’un moment emocional molt positiu i entranyable, en què, partint de “que tots tenim virtuts”, ens hem expressat sincerament i amb molta estima les qualitats positives que ens manifestem i es transformem en motiu d’agraïment dels uns vers els altres.

Un moment de silenci per integrar i agrair el do de Déu que se’n manifesta en tantes vivències positives compartides. Ens trobem en el cimal de les celebracions de Pasqua. Tenim al davant la festa de l’Ascensió. Llegim un breu fragment de l’evangeli en què Marc ens explica com Jesús s’acomiadà dels seus deixebles: “Aneu per tot el món i anuncieu la Bona Nova a tota la humanitat.” “Els senyals que acompanyaran els qui hauran cregut seran aquests: en nom meu trauran dimonis, parlaran llenguatges que no coneixien, agafaran serps amb les mans i, si beuen alguna metzina, no els farà cap mal; imposaran les mans als malalts i es posaran bons. Jesús, el Senyor, després de parlar-los, fou endut al cel i s’assegué a la dreta de Déu. Ells se n’anaren a predicar per tot arreu”. (Mc 16, 15-20).

Avui som convidats a mirar amunt, però tocant de peus a terra. A nosaltres també ens toca fer el cim de la vida, però, d’on venim i a on anem? Quin sentit té? Com ho hem de fer? La violència i el mal del món volen eclipsar el bé i la solidaritat que també existeix. Quina és avui la serp verinosa? El poder, el diner, el sexe, el consum…

Conclusió

Estem observant que les paraules de Jesús són el missatge d’amor incondicional que, en veritat, dóna sentit i raó al nostre viure. El tema d’aquesta revisió no ha arribat al final, constatem que ens mena al compromís de continuar la reflexió personal al llarg de tota la vida.

Si exagerásemos nuestras alegrías,
como lo hacemos con nuestras penas,
nuestros problemas perderían importancia. (Anatole France, 1844-1924)

Ismael, Maria, Simón, Andreu, Mari, Roser, Oliver, Memé i Maria Dolors
Barcelona, dissabte, 16 de maig de 2015

El perdó

abr.
2015
13

posted by on Revisió de vida Barcelona

Comentaris tancats a El perdó

La nostra reunió d’avui està marcada pels rostres somrients. No té res d’estrany perquè acabem d’aterrar de les vacances de Setmana Santa. El descans d’aquests dies ens ha permès contemplar la llum primaveral, la força renovadora de vida i, per damunt de tot, el goig de la celebració de la festa de Pasqua. Avui tenim l’absència de diversos membres del grup que, no obstant, s’han fet presents amb les seves comunicacions.

L’animadora del tema ens ha presentat un fet real sobre el perdó:

“En noviembre de 1986, Cathy White, una madre de 26 años de edad que estaba embarazada de su segundo hijo, fue secuestrada, violada y asesinada por dos chicos adolescentes. Para un padre, la pérdida de un hijo se siente como la cosa más injusta. Es como el mundo al revés. Su madre Linda White, expresa desesperada que el mundo ya no era tan agradable para ella. Se unió a grupos de apoyo a las víctimas, pero encontró escaso consuelo en ellos. “Nadie superaba nada -explica. Seguían enojados y yo no quería seguir llena de amargura, no quería estar de duelo por el resto de mi vida”. White tenía otros dos hijos. Quedó a cargo de la hija de su hija asesinada, su nieta de cinco años de edad, a quien llevaba a terapia por la muerte de su madre. Fue esa experiencia que la llevó a estudiar psicología, y más tarde a convertirse en una terapeuta de duelo.

White tardó 15 años en perdonar al asesino de su hija. Al ayudar a otras personas a lidiar con la pérdida y el dolor, empezó a recuperar algo de control en su vida. Decidió empezar a enseñar en la cárcel, una experiencia valiosa que la “curó”, dice. “Creo que la gente es más que lo peor que ha hecho”. Su experiencia de trabajo con los delincuentes en la cárcel dio lugar a una decisión aún más radical: reunirse con uno de los asesinos de su hija, Gary Brown. Quería ver si era capaz de sentir compasión por él.

White y su nieta Ami, que entonces ya tenía 18 años, se reunieron con Brown en la cárcel y conversaron durante todo el día. “Me quedé asombrada por lo joven y vulnerable que parecía. Uno de los momentos más difíciles fue escuchar el relato de lo que sucedió, la progresión de lo ocurrido. Fue difícil de escuchar, pero yo estaba preparada para ello. Brown También les contó las últimas palabras de Cathy antes de que él la matara a tiros: “Te perdono y Dios también lo hará”.

White se ha mantenido en contacto con Brown que ahora está fuera de la cárcel y en libertad condicional. Planean usar su experiencia para guiar a “niños y adolescentes que van por el camino equivocado”. A pesar de que le quedan dudas pendientes, White piensa que haber conocido a Brown la ha mantenido cuerda. “Si uno deja que el dolor se apodere de la vida, es como si el delito ocurriera una y otra vez. Uno termina enojado y amargado””.

Preguntes per la reflexió

  1. Què et costa més, perdonar o demanar perdó? Quins sentiments t’impedeixen perdonar?
  2. Hem de perdonar encara que no ens demanin perdó? Què podem fer si, tot i voler, no som capaços de perdonar?
  3. Sóc capaç de dir que no m’agrada el que m’han fet? Què és el primer que sents quant t’ofenen? He de demanar perdó si la meva intenció era bona?
  4. Quines conseqüències té sentir contrarietat, odi, enuig o desig de venjança?
  5. Com et sents després de perdonar? Què exigiries al qui et demana perdó? Com reacciones quan algú et demana perdó?

El tema ens ha propiciat un clima sincer i respectuós. Les comunicacions han estat fluïdes i força vivencials. En algun cas serà necessari el pas del temps per arribar a perdonar. Per fer-ho caldrà entrar en la realitat de l’altre, com hem observat en el cas objecte de la reflexió. Comprendre i acceptar. Això no és una tasca fàcil. Sovint el demanar perdó és redueix a disculpar-se i res més, no va més enllà que excuses, o bé, en la gravetat del cas, deixar-se dominar per l’amargor, l’odi i el desig de venjança. Molta gent diu: “perdono, però no oblido”. Així no es pot perdonar, ja que allò que fereix sentiments marca, però no impedeix mai el perdonar. Sempre que rebem una ofensa caldrà analitzar-la pausadament, no deixar-nos endur per la impulsivitat i eliminar l’exageració per poder interpretar-la amb realisme.

Ens costa més demanar perdó que perdonar. Tenim molt arrelat el pecat d’orgull, el malestar i el patiment que ens ha produït l’ofensa. Aquests aspectes impedeixen demanar perdó i perdonar.

El perdonar sorgeix de la necessitat nostra. Si no en som conscients, no ho farem. Si, tot i voler, no som capaços de perdonar, caldrà cercar ajuda, parlar-ne. La comunicació i el diàleg són fonamentals en la comprensió de les situacions. Sempre et sentiràs millor si t’expliques, si vas conreant la humilitat i apartes l’orgull.

L’odi i la prepotència fan arrelar les actituds violentes dintre nostre. Tota guerra comença en l’interior de cadascú.

Les ofenses fan mal quan estimes de debò. Si aquella persona t’és indiferent, passes de llarg. Quan el perdó surt del cor et sents molt bé, t’alegres, ho agraeixes i t’adones que es reforça l’amistat i l’estimació. En la relació propera el perdó es viu més intensament. Entre pares i fills és més fàcil perdonar. Sovint perdonen més els pares als fills, que aquests als pares. L’acció de perdonar és més gran que el valor del perdó i exerceix un procés de creixement personal, de salut mental, que ajuda a superar el patiment que ens ha causat l’ofensa.

Les actituds que ens posen en disposició de perdonar són:

  • L’amor, ja que perdonar significa estimar intensament.
  • La comprensió: perdonar és confiar en què cada persona porta implícita la capacitat de canvi.
  • Generositat: el perdó pot vèncer el mal amb l’abundància del bé.
  • Humilitat: cal mostrar el perdó i l’acolliment amb una gran delicadesa, lluny de prepotència.

En el punt àlgid de la reflexió ens adonem que el perdó és un valor que ve de Déu. Cercant en l’evangeli, observem que les expressions de Jesús són de comprensió, perdó i amor, fins i tot, en el moment més dur de la mort en creu. Ens aturem especialment en un fragment de l’evangeli de Joan propi de la capvuitada de Pasqua: “Al capvespre d’aquell mateix dia, que era diumenge, els deixebles tenien tancades les portes, per por dels jueus. Jesús va arribar, es posà al mig i els digué: Pau a vosaltres. […] Com el Pare m’ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres. Llavors va alenar damunt d’ells i els digué: Rebeu l’Esperit Sant. A qui perdonareu els pecats, li quedaran perdonats; a qui no els perdoneu, li quedaran sense perdó” (Jn 20, 19-31). Veiem doncs, que Jesús Ressuscitat deixa als seus deixebles el do del perdó. Des d’ara la comunitat dels creients serà portadora de la Vida Nova, que no és altra cosa que l’amor, el perdó i la pau enmig de la humanitat.

Conclusió

El perdó és un valor bàsic per conrear al llarg de la vida que ens ha d’acompanyar a créixer i madurar com a persones.

Memé, Simón, Roser, Mari i Maria Dolors
Barcelona, dissabte, 11 d’abril de 2015

posted by on Revisió de vida Barcelona

Comentaris tancats a Recerca de la fe, l’amor i el servei

La reunió d’avui ha tingut un to especial. Feia temps que en el grup s’havia expressat el desig de fer una visita al Monestir de Montserrat i conèixer de prop la vida monàstica. Ens hem aplegat de bon matí, tothom molt puntual per iniciar la marxa, però envaïts per un cert desencís, ja que el temps no es presentava favorable. Dia plujós, vent de llevant i una boira espessa que cobria el paisatge, amb perspectiva de llarga durada. Alguns companys no coneixien Montserrat i la boira impedia la descoberta i contemplació d’aquesta muntanya privilegiada. Cal reconèixer que no esperàvem que el mal temps amainés, però al capvespre hem arribat a descobrir la silueta de les muntanyes.

El recull d’experiències íntimes ha passat per damunt de la natura. Els monjos celebraven la festa del traspàs de sant Benet amb una eucaristia molt solemne, música i cants de L’Escolania. Després d’un dinar amb intensa amistat compartida hem visitat la imatge de la moreneta en el seu cambril, aplegant‐nos entre l’ofrena i la pregària.

La reunió ha tingut lloc en el monestir, acollits per un monjo, el p. Sergi d’Assís, del que mai oblidarem la disponibilitat de rebre’ns i el testimoni de vida monàstica que ens ha ofert, a partir d’un diàleg senzill, proper i respectuós. Després de donar‐nos a conèixer, ha sorgit entre tots una comunicació tan intensa com la que habitualment s’esdevé en les nostres reunions de RdV a Barcelona. Hem mantingut un llarg debat obert i recíproc entre tots. Podem afirmar que en un ambient receptiu i motivat s’ha mantingut el diàleg al voltant dels dubtes i crisis de fe, de l’existència de Déu, la pràctica religiosa, l’Església, les religions i la unitat de fe i vida. Algunes afirmacions han arribat al fons de molts de nosaltres.

El diàleg ha continuat. De l’experiència viscuda avui hem après coses noves que en el viatge de retorn ens hem comunicat i que volem expressar com a cloenda:

  • El monjo no viu replegat en si mateix ni tancat en una vida còmoda, sinó que la pregària continuada, el treball i l’esforç de formació personal el condueixen a viure obert a la vida i al món, a rebre, escoltar i entregar‐se al servei dels germans.
  • Creure dóna sentit a la vida. Creure fa falta en relació a l’amor i al servei que dónes als altres. El monjo ens ha indicat que en La Bíblia trobem l’afirmació que: “l’amor no morirà mai […], l’amor és més fort que la mort” (Ct 8, 7). L’amor va per damunt de tot el món creat. La vida té sentit per l’estimació i el servei que donem als altres.

Hem pujat a Montserrat amb poques esperances de bon temps. Ara davallem feliços i convençuts que en el grup trobem comprensió, respecte, amistat i suport per créixer personalment, avançar en el que ens proposem i animar‐nos en la recerca de la fe i el trobament amb Déu.

Moltes gràcies, p. Sergi per la vostra acollida, testimoniatge i disponibilitat.

Roser, Mari, Simón, Maria, Ismael, Oliver, Laia i Maria Dolors
Montserrat, dissabte, 21 de març de 2015

css.php