posted by on Revisió de vida Barcelona

Comentaris tancats a Inici de curs 2014-2015

Escolta… Què sents? Mou-te!

Avui ens hem reunit després del llarg stop de les vacances. En l’esguard de tots hi brilla l’alegria del retrobament i l’amistat que ha arrelat entre nosaltres. En el fons, ens aplega el desig de creixement personal i la recerca del coneixement de Déu. D’antuvi, unes preguntes conviden a la participació i al diàleg:

  • Hem dedicat algun temps a pensar sobre la nostra vida i sobre nosaltres mateixos?
  • Hem viscut algun fet significatiu que ens faci descobrir noves orientacions de vida, de treball, en les relacions familiars, o d’amistat?
  • Tenint present alguna experiència que desitgem compartir?
  • Voldríem escollir algun tema en especial per compartir aquest curs?

Tot seguit unes imatges ens ajuden a pensar (vídeo): Cargol de Mar

Quan un nen es col·loca un cargol a l’oïda, l’adult sol preguntar: sents el mar? I el nen creu que el sent, quan l’únic que escolta és la remor del seu propi cor. I, no obstant això, és el nen qui té raó. Perquè la remor del seu cor és la remor de l’Absolut: de Déu. El missatge del vídeo sobre el cargol de mar ens interpel·la.

Enguany podríem tenir un nou lema: Escolta… què sents? Mou-te!

Què ens permet?

  • Seguir treballant en el camp de la interioritat, del creixement personal i alhora col·lectiu, sense perdre de vista els valors de la convivència, el respecte, la tolerància, el compartir… que sovint hem treballat.
  • Ajudar-nos a conèixer-se, a aprendre i a trobar temps per escoltar-nos i escoltar els altres i a l’altre: Déu-Jesús.
  • A desvetllar la gratuïtat, el compartir, el donar-se, la solidaritat, la importància del diàleg, el respecte, l’acceptació per tal de viure i conviure amb harmonia.
  • A aprendre a ser oberts, entenent que hi ha altres realitats, opinions, creences, maneres de fer i de viure, altres cultures, altres religions, diferents maneres d’expressar la realitat… Ajudar a estimar i a ser estimats per seguir essent feliços.

Ens cal obrir l’oïda per escoltar amb el nostre interior, per escoltar els altres, per escoltar el que ens envolta. És una acció que ens posa a tots en moviment i ens ajuda a caminar junts l’itinerari apassionant de la vida que ens ha estat regalada, així com també ens porta a qüestionar-nos per la pròpia vida i la realitat que ens envolta i saber donar una resposta.

Després d’un breu silenci que ha facilitat entrar en l’interior personal, han brollat sinceres comunicacions per part de tots. El resum que presentem, donada la confidencialitat de les vivències, és breu i sintètic: retrobament amb si mateix des dels orígens de la pròpia història personal; la descoberta de la mare; recobrar salut i energia que empeny a entrar en una etapa de vida entre agraïment i nous projectes. Encara que no sempre compresa, se sent estimada pel Pare del cel i acompanyada per molts germans; l’objectiu de lluitar pel projecte de retornar per sempre a Menorca, sentir-se propers a la família, la natura; fer nous plantejaments de cara a l’organització i activitats, davant certs resultats poc favorables; l’acceptació, l’agraïment i el testimoniatge d’obertura i servei, davant de circumstàncies personals que pels ulls del món són considerades com una mala sort; vivències familiars punyents entre dol i naixement, que afecten profundament les actituds i el desenvolupament d’una família; l’esforç per anar endavant amb el compromís d’un treball ben fet que prepari per donar-se generosament als altres.

I ha arribat el moment d’escoltar la Paraula de Déu:

El primer manament (Mc 12, 28b-31)

Llavors un dels mestres de la Llei, s’apropà a Jesús i li va fer aquesta pregunta:
– Quin és el primer de tots els manaments?
Jesús va respondre:
– El primer és: Escolta, Israel: el Senyor és el nostre Déu, el Senyor és l’únic. Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima, amb tot el pensament i amb totes les forces. El segon és aquest: Estima els altres com a tu mateix. No hi ha cap manament més gran que aquests.

(Jesús respon amb un text molt important de l’AT. Dt 6, 4-9)

Un manament nou (Jn 13, 34)

Us dono un manament nou: que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat. Així, doncs, estimeu-vos els uns als altres. Tothom coneixerà que sou deixebles meus per l’amor que us tindreu entre vosaltres.

En aquestes paraules hi ha el nucli central de la fe. La manifestació de Déu és per tots els pobles de la terra.

Escolta!

Aquesta paraula recull el que és essencial en la nostra vida: estimar-se a un mateix, a l’altre i a Déu és una sola i idèntica perspectiva. El manament de l’amor a Déu i a l’altre, tal com la tradició de l’Antic Testament ho transmet, comença amb un imperatiu que té més a veure amb l’experiència sentida que amb l’obediència cega, escolta!: el teu cos i el teu cor, el que t’entusiasma, la teva pròpia història, la remor de l’interior que aspira a la crida de l’Esperit. L’amor és el teu motor interior!

El Cargol de mar. Què escoltem en la vida de cada dia, i què volem escoltar?

La companya animadora del tema d’avui ens ha regalat un cargol a cadascú . L’observació de la seva forma i textura agradable ens ajuda a treure unes conclusions que ens hauran d’acompanyar sempre:

  • Aquest cargol d’aquí en endavant ha de ser un símbol que ens condueixi a ser perseverants en centrar-nos i dedicar uns minuts diaris a escoltar en el nostre interior.

Agraïts per aquest començament de curs, abans de compartir el dinar de germanor hem fet aquesta pregària:

Et volem escoltar, Déu nostre,
tot i que hi ha coses que no entenem i necessitem que ens les expliquis.
Ets un pare bo que estima els seus fills i vol el millor per a ells
i ens recordes constantment que hem d’estimar-te a tu i als germans.
I això ens ho dius en tot lloc i en tot moment,
només cal que ho vulguem escoltar.
Gràcies pel nou curs que avui comencem.

Mari, Memé, Simón, Maria, Ismael, Laia, Andreu, Roser i Maria Dolors
Barcelona, dissabte, 4 d’octubre de 2014

posted by on Diumenges

Comentaris tancats a Signes de la presència de Jesús

Diumenge XXIII de durant l’any

La pausa estiuenca s’està esgotant, en pobles i ciutats es posa en marxa la vida social i cultural, en les nostres latituds el curs comença. La Paraula de Déu mai fa vacances i en tot moment ens convida a escoltar, reflexionar, cercant llum que ens ajudi a comprendre i fer camí entre els fets quotidians. Avui l’evangelista Mateu ens posa al davant tres aspectes particularment interessants:

  • La correcció fraterna
  • Cercar el bé de l’altre
  • La força de la presència de Jesús en la reunió dels germans, en la petita comunitat

En La Bíblia, des de l’AT , trobem que la preocupació ha estat la de salvar, de lligar, i no de condemnar: “Us ho dic amb tota veritat: Tot allò que lligareu a la terra, quedarà lligat al cel, i tot allò que deslligueu a la terra, quedarà deslligat al cel” (Mt 18, 15-20). La potestat de lligar i deslligar a la terra i al cel que Jesús havia donat a Pere (Mt 6, 10), ara la dóna a la comunitat (Mt 18, 18): “vés a trobar el germà i parleu-ne vosaltres dos sols. Si te’n fa cas, t’hauràs guanyat un germà. Si no te’n fa cas, crida’n un altre o dos més, perquè la causa sigui judicada per la paraula de dos o tres testimonis”. El consens que demana Jesús té per finalitat ajudar a descobrir el que Déu vol de nosaltres, no és una imposició o una correcció negativa, sinó ajudar a fer créixer en el cor dels germans l’esperit de discerniment. Si estimem de debò ens ha de moure en primer lloc el bé de l’altre, així com ens cal ser agraïts davant les opinions dels germans quan ens toquen a nosaltres. No hi valen categories, tots som fràgils i sovint estem a la intempèrie.

L’Església és la comunitat dels batejats animada pels petits grups que es reuneixen en nom del Senyor. En el nostre temps sovint trobem que la gent té tendència a criticar els aspectes negatius. Nosaltres hem experimentat que quan els germans s’estimen, quan en la petita comunitat s’estableixen vincles positius, quan el respecte pels altres és un valor fonamental, es va creant un clima que afavoreix el creixement personal, la capacitat d’esforç i l’assiduïtat en la pregària. Aquest és el marc on afloren les valoracions positives, el respecte i l’acceptació dels altres.

Déu és present enmig nostre. És l’Emmanuel que ha vingut a fer estada entre els homes i dones de tots els temps. Ell mateix és Jesús Ressuscitat que envia els deixebles: “Aneu a tots els pobles… Jo seré amb vosaltres fins a la fi del món” (Mt 28, 20). Ell ens ha confiat el missatge de la reconciliació. Avui demanem plegats la força que ens faci capaços de portar-lo a terme.

Maria Dolors Amat
Barcelona, 7 de setembre de 2014

posted by on Diumenges

Comentaris tancats a Vivències en temps de vacances

L’arribada de l’estiu, tard o d’hora, porta en si cert balanç de les activitats portades a terme durant el curs, l’èxit o el fracàs dels nostres compromisos o projectes de qualsevol ordre. Els dies de descans, de retrobament amb família i amics, afavoreixen intercanviar nous plantejaments i potser marquen noves etapes en la vida.

Estic agraïda d’haver pogut gaudir d’uns dies de contemplació en plena natura. Crec profundament que l’univers, amb tot el que s’hi mou, la meravella de la Creació, el goig de sentir-se acompanyada compartint experiències i amistat, em fa pensar que nosaltres, essent un granet d’arena enmig de tanta bellesa i perfecció, hem estat estimats per estimar. Em reafirmo en què la vida, malgrat els moments caòtics, té un continu sentit positiu. Però els humans estem envoltats de fragilitat. Tota la nostra història es troba sempre entre dos fronts: positiu i negatiu. Es tracta de les pulsions del bé i del mal en lluita constant en el nostre interior. A la vegada, en siguem o no conscients, estem marcats per l’empremta de Déu. Cada vegada que entre nosaltres s’estableix comunicació, quan tenim el goig de reunir-nos, la seva Paraula ens acompanya a créixer en saviesa, en esperit de discerniment. En un àmbit de confiança i sinceritat, sense l’embolcall de la pressió social, va sorgint claror dins nostre i ens anem sentin alliberats.

Som diversos, però lluny d’establir categories. Tots fem camí mentre cerquem la veritat i el bé. En les actituds que Jesús ens mostra hi observem acollida, amor, i perdó davant les errades. Lentament descobrim el goig d’una vida més generosa i plena de sentit, en la qual podem ser molt més feliços. Em consta que, fins i tot enmig de situacions molt dures som capaços d’expressar tendresa. La veritable felicitat és arribar a estimar com ens mostra Jesús. Ell com a home va afrontar el sofriment per redimir a la humanitat. Tots tenim el testimoniatge d’homes i dones que han seguit el seu camí. En la mesura que ens impliquem i ens comprometem, aquestes són les condicions per col•laborar en la creació d’un món nou, on desapareguin el mal, les guerres sagnants, els egoismes, la violència i la corrupció.

El camí és estimar sense condicions. Ens cal fer l’experiència, des de la fe i l’esperança, que Déu ens estima infinitament i no ens abandona mai. Ens cal cercar-lo en les vivències de cada dia i en la pregària, deixant de banda el fer-nos preguntes cartesianes. Jesús ens ha dit que no ens deixarà sols. Aquest és el gran misteri de la seva presència entre nosaltres. Qui és Ell? En un fragment de l’evangeli de Mateu, Jesús s’interessa pel que diu la gent d’Ell i també fa preguntes als seus deixebles: “i vosaltres, qui dieu que sóc?”. Simó Pere li contesta: “Vós sou el Messies, el Fill del Déu viu”. Jesús li va respondre: sortós de tu, Simó, fill de Jonàs: això no t’ho ha revelat cap home de carn i sang, sinó el meu Pare del cel” (Mt 16, 13-20). La resposta de Pere no pertany a una lliçó apresa sinó que surt del cor. En el nostre camí de recerca de la fe no hi valen respostes del Catecisme, sinó aquelles que provenen de la presència de l’Esperit de Déu que habita en la intimitat.

En aquests darrers dies de vacances surt del cor l’agraïment per tot el que som i podem tenir. Demanem al Senyor que amb les nostres actituds siguem capaços de mostrar als germans l’autèntic rostre de Jesús.

Maria Dolors Amat
Barcelona, 24 d’agost de 2014

Cloenda del curs

Jun
2014
18

posted by on Revisió de vida Barcelona

Comentaris tancats a Cloenda del curs

Hem arribat al final del curs. Avui, l’amistat i la confiança que va creixent entre nosaltres, amb el pas del temps, ens ha convocat a retrobar-nos en aquest sopar de germanor on tots hi hem aportat menjar per compartir, però especialment tots aquells valors que en les reunions del grup ens hem donat o que estem aprenent els uns dels altres i que ens condueixen a cercar la veritat i el bé, el compromís del servei portat a terme amb amor i senzillesa.

Com en cada una de les nostres trobades, abans de seure a taula hem fet uns moments de silenci que sempre ens ajuden a percebre en el nostre interior aquella promesa de Jesús: “Jo seré amb vosaltres cada dia fins a la fi del món” (Mt 28, 16-20). Fa pocs dies que s’ha esdevingut la solemnitat de Pentecosta, és a dir, la Pasqua ben granada dels dons de l’Esperit Sant. Jesús va d’aquest món al Pare, però no ens ha deixat sols, ens envia el seu alè de vida

Una companya ens proposa llegir un fragment de la carta de sant Pau: “Germans, ningú no pot dir: “Jesús és el Senyor”, si no és per un do de l’Esperit Sant. Els dons que rebem són diversos, però l’Esperit que els distribueix és un de sol. Són diversos els serveis, però és un de sol el Senyor a qui servim. Són diversos els miracles, però tots són obra d’un sol Déu, que els va valent-se de cadascun de nosaltres. Les manifestacions de l’Esperit distribuïdes a cadascú són en bé de tots” (1Co 12, 1-11).

L’Esperit és l’alè de Déu, és do, és la renovació de la vida damunt la terra. Allà on la ciència no pot explicar més, hi ha el Misteri de la presència de Déu a partir dels dons de l’Esperit. Tenim davant unes petites fitxes que porten al darrere la representació dels set dons amb alguna frase o imatge significativa: saviesa, enteniment, consell, fortalesa, ciència, pietat i temor de Déu.

Moment d’emoció: anem reflexionant i expressant amb els llavis el que sentim. Uns als altres ens ajudem a comprendre i a ampliar la profunditat del missatge que se’ns posa al davant. Ens adonem que va més enllà de les breus paraules i en donem gràcies, de tal manera que, fins i tot, hem materialitzat els dons amb una mostra d’agraïment i estima inoblidable entre tots. La festa continua. És Jesús mateix que ens va ensenyar a mantenir-nos en comunió al voltant de la taula. En el més íntim nostre s’han renovat molts propòsits sorgits en les reunions d’aquest curs. Recordem el desig de percebre la realitat tal com és, aprendre a centrar l’atenció en cada esdeveniment, saber escoltar, cercar el silenci, a la vegada que la relació i obrir-se a compartir, estimar i servir amb generositat.

Avui hem pogut descobrir que l’Esperit és la llibertat que crea comunicació, reconeixement i acollida mutus, que obre un camí propi respectant la identitat de cadascú. El nostre desig és poder-nos obrir a nous amics en el proper curs.

Mari, Andreu, Maria, Isma, Simón, Memé, Laia, Roser i Maria Dolors
Barcelona, divendres, 13 de juny de 2014

posted by on Diumenges

Comentaris tancats a Acollir l’Esperit de Déu en el silenci del cor

Diumenge de Pentecosta

Pasqua de Pentecosta, celebrem amb solemnitat la presència de l’Esperit que ens revela el rostre del Pare i del Fill. Tota la nostra història és un procés d’apropament de Déu a la humanitat, en siguem o no conscients. Els creients, per la fe, sabem que l’Esperit és el més íntim de la persona. Sovint, cerquem la felicitat una mica perduts pels camins de la vida, no sempre s’hi veu clar, no la podem assolir del tot, fins que s’esdevingui, ara i aquí, un trobament amb el Senyor. Sant Agustí en una de les seves confessions proclama: “Oh bellesa infinita, jo et cercava enfora i et tenia dintre de mi”. Per esdevenir plenament humans, al nostre viure li manca una dimensió essencial: la interioritat. Sant Pau proclama: “ningú no pot confessar que Jesús és el Senyor si no és per un do de l’Esperit Sant. Els dons que rebem són diversos, però l’Esperit que els distribueix és un de sol” (1Co 12,3b-7,12-13).

Déu començà la creació infonent el seu Alè diví a Adam “i aquest es convertí en ésser vivent”. Jesús, amb el seu pas per la terra, la seva passió, mort i resurrecció, renova aquell primer “alè” i dóna sentit a la vida humana, és a dir, un viure en plenitud.

Aquesta misteriosa presència de l’Esperit de Déu ens la dóna Jesús ressuscitat en les celebracions eucarístiques, quan ens reunim per compartir vivències i amistat, però també, quan tanquem les portes per por. Ell segueix visitant-nos, ens dóna la pau, ens infon confiança, com ho va fer amb els deixebles: “Pau a vosaltres. Com el Pare m’ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres. Llavors va alenar damunt d’ells i els digué: -Rebeu l’Esperit Sant” (Jn 20, 19-23). L’Alè de Déu que Jesús refà, el trobem en la intimitat. Per tal de conrear la fe, per rebre el do de Déu, per poder dir: “crec en l’Esperit Sant que és Senyor i infon la vida”, ens cal redescobrir la dimensió essencial, que és la interioritat. El silenci del cor és el gran desconegut, fa por, sovint el nostre cor es troba lluny dels que el pronuncien.

Avui, enmig del soroll i la superficialitat, és fa difícil acollir l’Esperit de Déu. Mentrestant, en el nostre interior, no perdem el goig de saber-nos portadors de l’Esperit i, per tant, que som temples de Déu.

Maria Dolors Amat

css.php