La infància

Mai
2019
14

posted by on Revisió de vida Barcelona

Comentaris tancats a La infància

Ens retrobem en el marc d’una primavera esclatant que ens acompanya en aquest temps privilegiat de Pasqua. És una alegria per tots observar l’assiduïtat, l’amistat i la participació en les vivències compartides cada vegada que ens reunim. Les absències són mínimes i prou justificades.

Avui el nostre company animador del tema ens presenta una vivència personal relacionada amb la seva especialitat i a la vegada d’interès per les arrels bàsiques necessàries en l’educació:

“Ahir al matí vaig tenir la sort, juntament amb dues companyes més de la facultat, d’assistir a la lectura d’un conte, per part dels tres, a una classe de P4 de l’escola Vedruna-Gràcia. Va ser una activitat programada dins l’assignatura de Seminari en la qual tractem temes d’educació i de la infància, i la nostra identitat com a futurs mestres. L’activitat d’ahir és la continuació, i com un agraïment a la rebuda que vam tenir el passat mes de març a les nostres escoles de la infància en les quals vam passar una setmana de pràctiques. Ambdues experiències van ser molt enriquidores i em van acabar de convèncer que el gir que he fet a la meva vida, amb el canvi d’estudis, ha estat l’encertat.

Us preguntareu perquè us explico tot això, òbviament no ens hem reunit aquí per parlar de mi, almenys directament… Doncs, molt senzill, perquè m’he adonat que sovint parlem dels temes que ens passen a nosaltres i que ens preocupen, o temes que estan d’actualitat, però no ens parem a pensar en els més petits, en el fet que aquells que ara són a les escoles d’infantil, creixent, madurant i aprenent, seran els que hauran de tirar el món endavant en un futur. M’he adonat que és molt important tenir en compte l’educació dels més petits ja que la persona comença a formar-se des del moment mateix que neix, i poder-li oferir una bona educació és essencial pel seu desenvolupament. Els mestres i les mestres, en aquest sentit, tenen/tenim un pes molt important, potser no al mateix nivell que els pares, però si ens parem a pensar, els infants durant la setmana passen moltes més hores amb els mestres i, per tant, és indiscutible que nosaltres, els que ho serem i els que ja ho són, esdevenen un referent molt rellevant per tots ells. És per tot això que crec que hauríem de parlar més sovint de tot allò que afecta als infants i de la seva educació, hem de pensar que els nens són esponges i tot el què els diguem o tot allò que els ensenyem, ho adoptaran com a propi i marcarà el seu comportament en el futur”.

Preguntes per la reflexió

  • El trobeu un tema interessant, el de la infància?
  • Teniu un bon record de la vostra estada d’escolarització en l’etapa infantil?
  • Creieu que l’educació que rebem de ben petits a l’escola ens pot marcar en el futur?
  • Esteu d’acord amb el què defenso en el meu escrit?

El col·loqui ha estat animat i ple de vivències personals.

La persona no comença a formar-se des del mateix moment del naixement, sinó, abans de néixer portem impresa una genètica i la història personal dels nostres progenitors.

Observem persones amb un projecte de vida de ser pares i mares que no han madurat i romanen en l’etapa adolescent, no són prou conscients de la seva responsabilitat. Viuen als núvols, allunyats de les realitats a les que estem sotmesos els éssers humans. La vida no és un llit de roses. S’enganyen i neguen als seus fills les dificultats i la mort. En aquest sentit, alguns tenim vivències deplorables en el cas d’haver amagat la mort dels avis, i fins i tot del pare, així com separacions de la parella i altres esdeveniments. Els infants són sensibles, intuïtius, i més llestos del que els pares creuen. Davant de certes situacions se senten enganyats i projecten problemes de conducta i d’adaptació, pors i inseguretats que els acompanyen de per vida.

L’educació dels fills és l’educació dels pares, ja que l’evolució madurativa de la persona és un procés infinit, en el decurs de les etapes de la vida mai s’esgota la responsabilitat de créixer i acompanyar. Tan pares com mestres tenen la missió de crear vincles, transmetre valors bàsics, mostrar el respecte, el sentit de límits, l’exigència i l’esforç.

Els infants requereixen pautes de conducta, ordres curtes i clares, aprendre a gestionar les pròpies emocions i sentiments, a reconèixer fins a on poden exercir la seva llibertat.

Observem la superficialitat en els nostres entorns. Pares i mares treballen moltes hores i en queden poques per compartir la vida de casa. Els pares demanen a l’escola responsabilitats que no li pertoquen. Sovint els mestres supleixen aquestes mancances socials.

Necessitem persones madures conscients que la cura i l’educació dels fillets, i alumnes és quelcom sagrat, del resultat de la seva gestió en depèn un món millor del que tenim ara.

Aquesta revisió brolla com un torrent de vivències. Ara és moment per fer silenci i descobrir els ensenyaments de Jesús que en l’evangeli se’ns mostra com el gran pedagog de tots els temps. Observant les seves actituds tan humanes ens adonem que sap escoltar, comprendre les necessitats, donar la mà, curar, acceptar i sobrepassar la Llei amb un amor sense límits.

Ell amb la imatge del Bon Pastor se’ns presenta com un mestre bo, d’aquells mestres que amb les seves actituds ens consta que els infants recorden sempre: “Les meves ovelles reconeixen la meva veu. També jo les reconec i elles em segueixen. Jo els dono la vida eterna: no es perdran mai ni me les prendrà ningú de les mans. Allò que el Pare m’ha donat val més que tot, i ningú no ho podrà arrencar de les mans del Pare. Jo i el Pare som u” (Jo 10, 27-30). Amb aquestes afirmacions descobrim com Jesús estima per damunt de tot la missió que el Pare li ha confiat. Aquí tenim el model. Els mestres han de prendre consciència del que significa exercir amb amor la seva professió, quan donen trossos de vida, acompanyant amb paciència i esdevenen models d’identificació. El desig pregon del mestre és que aquests nens i nenes que té entre mans, esdevinguin persones madures, capacitades per respondre a les necessitats del món futur.

Conclusió

El tema d’avui és present en l’evolució madurativa de cada persona i està en la base del seu desenvolupament vital. Entre nosaltres hi ha algun futur mestre i altres que ja ho són. Se’ns dubte, també estant aflorant projectes de formar família i arribar a ser pares, a més, algunes de les professions per les que és preparen són clarament per atendre les necessitats humanes. En tots els cassos no podrem oblidar mai que estem col·laborant en l’obra creadora de Déu, que estima entranyablement tots els éssers creats i ens ha confiat que els acompanyem a descobrir el sentit transcendent de la vida.

Ara compartint taula i amistat estem posant en pràctica la reciprocitat, l’acompanyament i l’estimació incondicional que ens tenim i ens mostrem en tot moment.

Andreu, Simón, Júlia, Magda, Roser Maria, Eduard, Toni, Roser J. i Maria Dolors

Barcelona, dissabte, 11 de maig de 2019

css.php