posted by on Revisió de vida Barcelona

Comentaris tancats a Invitació a fer balanç

Un company ens convida a entrar en l’exercici de la revisió de vida des del discerniment, practicar com un balanç al final de curs i contemplar l’evolució que estem fent a partir d’esdeveniments personals, que l’han compromès a ell mateix vers un canvi radical en els estudis, en coherència amb el seu propi ser i fer.

Després d’un cert temps immers en una especialitat universitària enriquidora i de prestigi, ara s’adona que són uns estudis en els quals no se sent integrat i que no el motiven. És de tarannà actiu i ha dedicat temps amb il·lusió i esforç, en activitats de lleure per infants. L’àmbit de l’educació infantil en variades facetes és el que li deserta interès i el mou a fer un canvi en el seu projecte de formació.

El canvi d’orientació en els estudis comporta preparar exàmens, convalidar matèries i moltes gestions que, juntament amb el temps que necessita pel treball i les activitats de sempre, en aquest moment li porten les seves forces al límit, però l’esperança de lluitar per aconseguir el seu somni li dóna ànims.

El tema ens toca de ple als presents i també ens fa pensar en les diverses opcions i actuacions dels cinc companys/es que ara es troben en període d’adaptació davant els nous reptes que tenen al davant, però estan en contacte amb el grup i ens informen puntualment del que fan. La vida ens va marcant a tots nous camins a partir dels esdeveniments que se’ns presenten. Mentre els travessem no en som tan conscients, però al pas del temps observem on ens trobem ara i estem sorpresos de com hem avançat i potser per un camí que no esperàvem.

Dos dels companys expressen que mentre ho vius no t’adones, però més tard veus el que ha significat. Desitjaven fer una especialitat que els portés a estar al costat de la gent. Ara amb els estudis acabats estan aconseguint el seu somni i treballen fent el bé amb l’especialitat que els agrada. Així estan fent camí com a persones i de parella, vers un futur esperançador.

És el primer any de facultat. Els estudis m’han conduit a fer el bot de Menorca a Barcelona, és un repte passar de la vida còmoda en família a enfrontar-te sol a resoldre-ho tot. Passat un curs s’ha produït la pau que dóna la bona organització, l’optimisme i la realitat de trobar-se amb nous amics, en un grup on compartim opinions i valors, i prendre consciència de les responsabilitats que significa entrar de ple en el món dels adults.

Una companya remarca les vivències actuals d’un temps convuls que tenim cada dia ben a prop nostre, i a nivell mundial. Constatem que ens colpeix profundament a tots. Pensa que estem davant un canvi d’època, que han de passar coses que transformin situacions tant doloroses i també preocupants, com el debat sobre l’eutanàsia, la por a patir, amagar la realitat de la mort cercant plaer, així com la falta del sentit transcendent de la vida, que observem a l’entorn nostre. La manca d’una educació que ajudi a formar consciències madures i responsables, capaces de compadir, compartir i acompanyar amb respecte i amor.

Posem en comú un munt d’experiències personals en les quals hem pogut observar que la vida és dinàmica i canviant, ens presenta constantment noves etapes en les que hem d’elaborar dols, i descobrir com tot plegat ens ajuda a avançar. Els clars i els foscos de la vida, afrontats amb coratge ens menen a la maduresa i a un creixement en plenitud.
Com ho vivim des de la fe?

La reflexió ens posa de manifest que la nostra vida és un do i una experiència de gran bellesa. Aquest regal no és per tancar-nos en el propi jo, sinó per obrir-nos a la universalitat. El món és com un gran desert en què sovint les persones percebem solitud. Necessitem l’escalf de la comunicació, l’atenció i estima dels altres éssers, de l’alteritat.
L’evangeli en variades situacions ens mostra la crida de Jesús vers la relació i la missió. Ens trobem al final del cicle de Pasqua, i demà diumenge de la solemnitat de la Santíssima Trinitat és com una cloenda. Llegirem, doncs, un fragment de l’evangelista Mateu: “Els onze deixebles se n’anaren cap a Galilea, a la muntanya que Jesús els havia indicat. En veure’l es prosternaren. Alguns, però, dubtaren. Jesús s’acostà i els digué: “Déu m’ha donat plena autoritat al cel i a la terra. Aneu a tots els pobles (…) mostreu-los el que jo us he dit, ensenyeu-los a guardar les meves paraules. Jo seré amb vosaltres cada dia fins a la fi del món”” (Mt 28, 16-20).

Aquest missatge de Jesús podria semblar un comiat, però més enllà hi descobrim la promesa d’aquesta misteriosa presència que recordem entre nosaltres cada vegada que ens reunim, però com aquells deixebles, també som fràgils, no sempre comprenem, sovint dubtem. Un altre aspecte important és que som enviats al nostre món on hi ha persones mancades d’escalf i d’acompanyament, però que són dignes de ser escoltades i defensades igual que cadascú de nosaltres.

Hem manifestat el desig de no tancar-nos i estar entre la gent, volem que els nostres projectes vagin encaminats al servei dels altres. Avui seguim compromesos a posar en pràctica l’encàrrec de Jesús, i com els deixebles, farem camí per donar a conèixer arreu el seu missatge de pau i bé per tothom.

En aquest ambient entre reflexiu i optimista compartim dinar, i una sobretaula pròdiga en projectes, comunicacions i convivència.

Andreu, Memé, Simón, Júlia, Joan, Toni i Maria Dolors
Barcelona, dissabte, 26 de maig de 2018

css.php