posted by on Revisió de vida Barcelona

Comentaris tancats a Els joves ahir i avui, la fe i el compromís

Ens hem trobat al Monestir de Montserrat amb el Pare Josep Enric que ens ha ofert acollida dedicant-nos el seu temps per reflexionar i respondre qüestions que ens preocupen, a la vegada que ens ha acompanyat a visitar els orígens de la ubicació de Monestir, tan arrelat a la fe i a la història.

Partim joiosos, el matí augura un dia radiant com a preludi de primavera. Tot pujant ens envolta la boira però dalt els cims el sol ja l’està fonent. Dalt de la muntanya uns inicien una llarga caminada per conèixer i contemplar la bellesa de l’obra de Déu en aquesta muntanya singular. Al mateix temps, uns altres participen en la missa conventual, pregant amb els monjos i en comunió amb tot el grup.

Arribats al migdia ens retrobem per compartir el dinar. Una taula plena a vessar amb les aportacions de tots ens convida a donar gràcies, mentre constatem quins prodigis pot fer l’amor.

L’objectiu central del nostre aplec és poder dialogar amb el Pare Josep Enric, que ens prepara una reflexió com a resposta a les qüestions que li havíem presentat:

  • Com veu la joventut? Com recorda que eren els joves a la seva època i com observa que són actualment?
  • La fe, el problema del creure i del sentit transcendent de la vida.
  • El compromís, el desig, i a la vegada, les dificultats dels compromisos per sempre.

Joventut. Parlar del passat és molt difícil. És molt millor llegir en el present. Ens trobem davant d’una societat poc austera en l’ús dels bens. És una societat que llença moltíssim menjar, roba i tantes coses. Sovint mena a un estil de vida poc solidari. Ser auster, potser, abans era més fàcil perquè hi havia menys possibilitats, valoràvem més el que teníem i potser no hi havia lloc per ambicionar més.

Els joves d’ara, doncs, són fruit de la societat en què vivim. Una cosa que em sorprèn és la falta d’organització, els oblits, els canvis de ritme d’horaris en els joves. Falta de respecte a les lleis de la naturalesa. L’austeritat ajuda a marcar un estil de vida més conscient, responsable i solidari.

La fe. El creure, en siguem o no conscients, és innat a la persona humana. El creure és un llenguatge performatiu, que crea, molt proper a Déu creador. En el llibre del Gènesi trobem l’expressió “Déu digué: “Que hi hagi llum… /… Que hi hagi un firmament… /… Que la terra produeixi vegetació…” i va ser” (Gn 1, 1-25). Aquest és un relat creatiu i actiu, és un relat que empeny a anar endavant. Les persones són sempre portadores d’humanitat i transcendència. A nivell de fe ens cal sempre un respecte seriós dels uns als altres.

Compromís. Ens trobem davant d’un problema: estem dispersos, no vivim centrats en nosaltres mateixos. Ens cal prendre consciència del que som, de les nostres realitats, del que ens toca fer. Per exemple, els tractaments de fisioteràpia seran efectius si jo prenc consciència dels exercicis que m’ensenyen i que he de portar a la pràctica per recuperar la mobilitat d’aquell membre.

Viure centrat. Què visc i com ho visc? Si la gent no viu centrada en si mateixa, si no entra dintre del propi interior, seran sempre molt difícils les opcions fonamentals. Fragilitat en tenim tots. Exemple de l’apòstol Pere: el deixeble que s’havia mostrat més disponible i entregat és el que nega conèixer a Jesús en el moment de la passió. No obstant, Jesús li confia el Primat: “Jesús diu a Simó Pere: “Simó, fill de Joan, ¿m’estimes més que aquests?” “Sí Senyor, vos sabeu que us estimo”. Li diu: ”Pastura els meus anyells” (Jo 21, 15-18). Jesús li demana tres vegades si l’estima, i al final li encarrega: “Confirma’m amb els meus germans”. L’amor és tradueix en acció, en compromís, en servei als germans. Sense amor és molt difícil romandre en el compromís. La base per ser fidel a les opcions fonamentals és l’ecologia del cos, és a dir: ser persona, el creixement en maduresa personal, el prendre consciència del que em toca fer, aquest és un treball al llarg del temps de viure.

És quelcom molt important la norma de vida: veure si allò que faig és coherent amb el que sóc. Pots fracassar en les projectes, fracassar en les idees, però no vagis mai en contra del que ets, del valor de la teva persona, de la teva identitat.

Centrar-se és treballar la interioritat. Abans era obligatori ser generós, ara ho has de ser lliurement. El nostre temps serà el temps dels testimonis. Fer gestos cap als altres, amb l’amor incondicional, sense esperar res a canvi. Tira endavant allò que creguis en el fons de tu mateix, que és el que has de fer. Fes gestos petits, no facis les coses perquè les vegin els altres. Hem de lluitar sempre sense cansar-nos. Cercar sempre la possibilitat de confrontar. Cercar la persona de seny que t’escolti, t’aculli i amb qui puguis expressar allò que creus (Regla de Sant Benet).

Ha estat una visita inoblidable, juntament amb el silenci del claustre del monestir.

Gràcies, pare Josep Enric. Ens comprometem a reflexionar sobre les seves paraules plenes del trobament amb Jesús, el Senyor.

Una pregària de tots i per tots, amb ofrenes a la Mare de Déu, han completat aquest dia que sens dubte ha marcat el nostre interior i els nostres projectes.

Andreu, Roser Maria, Simón, Júlia A., Clara F. Joan T., Joan S., Magda, Carlos i Maria Dolors
Montserrat, 10 de març de 2018

css.php