Solidaritat

febr.
2018
21

posted by on Revisió de vida Barcelona

Comentaris tancats a Solidaritat

Avui la nostra animadora Maricruz. Ens presenta fets de vida força íntims. Fa 3 anys que va arribar de Costa Rica per cursar el doctorat en químiques. Dintre pocs dies li tocarà defensar la tesi. La seva presència ha estat un goig i un testimoni de fe enriquidor per a tot el grup. La revisió de vida d’avui té un cert aire d’acomiadament.

“En los últimos días, y no sé si influenciada un poco por el alto grado de nostalgia que me embarga al saber que dentro de poco tiempo tendré que irme de Barcelona, me ha hecho percibir colores, olores y sensaciones que antes no tuve, producto seguramente de tanto ajetreo diario, y me han motivado a escribir los siguientes pensamientos, a modo de reflexión introspectiva, pero también colectiva.

Hace unos meses, ante las tormentas tropicales y terremotos que afectaron naciones cercanas a mi patria, me limité a lamentarme de lo sucedido y a preguntar a mis amig@s afectad@s sobre su estado. Luego pensé que eso no era suficiente, pero también por la distancia no era mucho lo que podía hacer. Recordé que hay una forma extraordinaria de ayudar… la ORACIÓN, y de inmediato les tuve en mi mente y en mi corazón, rogué a Dios por cada uno de ellos y para que la tierra volviese en calma.

También, traigo en mi memoria el día en que se dio el ataque terrorista en Ramblas, justo cerca del lugar donde estoy en estos momentos escribiendo. Mi piel se erizó, me lamenté del hecho de que existan hoy por hoy pensamientos religiosos extremos, cuando lo que debería predominar es el amor al prójimo.

En este mes de enero, fue la situación de Venezuela la que tocó a mi puerta, me tocó profundo, ya que afecta directamente a dos de mis colegas en la Universidad. Es entonces cuando digo, debo hacer algo, y de repente, me veo iniciando una campaña para ayudar. Sin embargo, en lo más íntimo de mi ser, -como una voz-, me dice: ¿cómo se le ocurre hacer esto en medio de finales de carrera? e inmediatamente, me doy cuenta qué es ese YO EGOISTA que no quiere que piense nadie más que en mí misma. Como es lógico, iniciaron un sin número de cuestionamientos, de NO puedo, de para dónde va esto, de ignorancia, desapego, de egoísmo. Fueron pocos, muy pocos, aquellos que dijeron si, a pesar de ser promovido por muchos medios. Y fue allí, donde me cobijó la decepción y me enfrenté a la dura realidad, del “ YO EGOISTA”, que muchas veces también represento.

Hoy por hoy, comprendo que muchas veces estamos ocupados y que no podemos detenernos a hacer campañas o ayudas. Pero creo que a diario y con pequeños detalles, podemos ser más solidarios y atentos a practicar la conducta del verdadero AMOR, de ese amor que a veces significará sacrificarte a ti mismo por los otros. Viene a mi mente el ejemplo de Madre Teresa de Calcuta, misioneros y misioneras en general, y todas aquellas personas que han entregado sus vidas a los demás, de manera desinteresada y convencid@as de que no importando la dimensión de su ayuda, de granito en granito de arena se pueda lograr una Everest de solidaridad. En este mismo sentido debo evocar a una persona decidida y conocedora del AMOR de Dios, que un día me abre la puerta de su casa, sin saber de dónde procedo y confiando única i ciegamente en todo lo que le han hablado de mí. Me recibe con calidez, con ternura, me indica que me siente en el sillón de su sala y me ofrece agua, templada o fría, junto con unas semillas. Ella, esa persona, me hizo sentir el amor de aquel que no me conocía y que solamente, estaba actuando en concordancia con lo que predica, al ver en el prójimo al verdadero rostro de Jesús. Vida de entrega sin cuestionamientos, persona que sin ninguna duda, viene a ser un ángel en mi camino, persona virtuosa como dice el libro de los Proverbios, persona que aún con los años a sus espaldas dedica horas al servicio de los demás, haciendo que nos sintamos como en nuestra propia casa. Hoy quiero darle las gracias porque eres un ejemplo claro de solidaridad y entrega, porque has dejado huella i sigues haciéndolo, porque eres ejemplo claro de quienes se olvidan del YO EGOISTA y hacen de su vida una verdadera misión. Gracias le doy al Dios Todopoderoso por haberme permitido conocerte y formes parte de mi historia y de este hermoso viaje.

Esto no es un adiós, es un hasta pronto, en el tiempo que nos quede de vida, espero volverte a ver y si no fuese así, en el cielo nos veremos haciendo resumen de vida en català menorquí.”

Preguntes per la reflexió

  • Creus que les persones que entreguen la seva vida pels altres, es troben en un altre nivell espiritual? Quin penses que és el motor que les mou?
  • Què està passant en la nostra societat en la que sorgeix l’egocentrisme i anem deixant a mans dels altres el que algun dia ens pot afectar a nosaltres mateixos?
  • Creus que és suficient la pregària sobre el món, sense actuar? Ni ha prou amb una ajuda passiva, o cal ajustar la pregària a l’acció?
  • Si tots posem en pràctica la solidaritat, el món pot millorar, o això només és idealisme i utopia?
  • Finalment faig una proposta: podries comprometre’t amb alguna activitat social i solidària més enllà del teu nucli personal?

En la vida trobem etapes que reclamen una dedicació quasi exclusiva a un treball. Sovint és inevitable tancar-se i caure en cert egoisme pel fet d’aconseguir el projecte. Però quan la persona porta dintre seu records d’experiències viscudes els seus ulls s’obren davant les necessitats dels altres.

Des de petita he rebut l’educació per la solidaritat. La meva família m’ha ensenyat a donar, però vaig descobrint que moltes persones no viuen aquestes actituds perquè no les han rebut.

La vida et posa al davant moltes situacions que reclamen actituds solidàries. El fet de posar-les en pràctica no és pot qualificar de més o menys nivell espiritual. No podem jutjar a ningú. Només Déu coneix les secretes intencions dels cors. Alguns de nosaltres hem posat en comú pàgines viscudes que ens han posat al davant situacions dures. En el seu moment les hem afrontat amb coratge. Constatem que el resultat és de notable creixement personal i records positius.

En l’entorn actual falten models de identificació en les institucions família, escola, món del treball, governs… Necessitem persones capaces de fer compromisos per sempre, que afronten amb energia i amb constància aquells objectius que s’han proposat, persones que no es repleguen en sí mateixes, sinó que en tot moment resten obertes a la universalitat
Descobrim certa tendència a l’egocentrisme i al tancament. L’aferrament a les tecnologies provoquen individualisme. Cada dia ens arriben a través dels mitjans situacions negatives, enganys que deixen males experiències de cara a acollir i donar. Però sortosament també observem a prop nostre moltes actituds positives de les que se’n parla menys.

En el pregar per les necessitats de l’entorn i del món cal distingir entre un resar sense cap compromís, i una pregària activa i compromesa fruit d’estar informat i viure de prop les necessitats reals. Per les experiències de relació amb monjos i monges ens consta que en els monestirs la pregària és una força positiva sobre el món, perquè hi ha plena consciència de les necessitats, i una capacitat de sincera acollida i d’ajuda que ens posa de manifest el testimoniatge d’una entrega total al servei de la humanitat.

En els gestos solidaris el més important no és donar bens materials, sinó donar-nos nosaltres. No és tracta de donar el que ens sobra; la donació és valuosa quan el qui comparteix el que ha rebut, descobreix la necessitat de no quedar-s’ho per ell, sinó de ser solidari i compartir-ho.

El debat ens condueix planerament un fet que trobem en l’evangeli de Marc: “en la sala del tresor del Temple, Jesús mirava com la gent hi tirava diners; i molts rics hi tiraven molt. S’hi presentà una viuda pobre i va tirar-hi dues monedes de les més petites. Llavors va cridar els deixebles i els digué: “Us asseguro que aquesta viuda pobra hi ha tirat més que tots (…); perquè tots hi han tirat d’allò que els sobra; ella en canvi hi ha tirat tot el que posseïa”” (Mc 12, 41-44). La donació, el compartir el que som i el que tenim ens apropa al suprem gest de Jesús. Ell se’ns dóna en l’Eucaristia, i en la Creu s’entrega fins a l’extrem.

En aquest moment de intimitat compartim diversos passatges de l’evangeli que ens recorden l’amor i l’entrega incondicionals: “Veniu, beneits del meu Pare (…) perquè vaig tenir fam, i em donàreu de menjar; vaig tenir set i em donàreu de beure, era foraster i em vàreu acollir (…). En la mesura en què ho vau fer a un d’aquests germans meus tan petits, a mi m’ho féreu” (Mt 25, 31-46). Aquestes paraules evidencien l’acolliment i la solidaritat que junts intentem aprofundir. Encara sorgeix un altre fragment prou conegut: “es presenta a Jesús un leprós, s’agenolla suplicant-lo: “Si voleu, em podeu purificar”. Jesús compadit, el tocà amb la mà i digué: “Si que ho vull: queda pur” (Mc 1, 40-45). Observem que Jesús davant les necessitats passa per damunt de la llei, perquè primer és la dignitat humana. En aquests gestos de donació incondicional hi trobem el coratge que necessitem per perseverar en els nostres compromisos.

Com veieu tots hem participat fins a tal punt que, en Josep Lluís ens ofereix un text sobre “La mirada interior” que acaba amb una recomanació: “Si us plau, estiguem atents al nostre interior. No el sufoquem amb la nostra vida tan estressada” (Jesús Renau, sj.).

Tot compartint alegrement el dinar, organitzem la nostra propera reunió en la que anirem a Montserrat per trobar-nos de prop amb un monjo que li demanem ens parli de la fe i del sentit dels compromisos per sempre.

Maricruz, Simón, Júlia A. Josep Lluís, Toni, Memé, Joan, Roser i Maria Dolors
Barcelona, 10 de febrer de 2018

css.php