posted by on Revisió de vida Barcelona

Comentaris tancats a Advent, temps per a la reflexió: escolta’t en el silenci

El curs continua ràpid i lleuger, i sense adonar-nos ens plantem al mes de desembre, tocant a la festivitat de Nadal i a punt de concloure el primer trimestre. Semblava ahir quan ens vàrem reunir a principis d’octubre per iniciar el nou curs. Ara, en ple període d’Advent ens tornem a retrobar amb la mirada posada al Nadal i aquesta reunió ens serveix per tenir molt present l’Advent i el Nadal.

El grup no para de créixer i dues noves companyes ens visiten per primer cop. Curiositats de la vida, les dues s’anomenen Júlia. També hem de sentir alguna absència justificada. Durant el mes de desembre els compromisos augmenten en número.

Avui el tema és compartit, na Clara i en Joan s’han organitzat per portar a terme la reunió i dinamitzar la trobada. Primer de tot, en Joan ens llegeix una introducció sobre l’Advent i el que representa aquest període de reflexió. En el text destaquen frases com:

“Per preparar-nos per l’arribada de Jesús, hauríem de deixar en segon pla aspectes com la decoració de la llar, què fer pel sopar de Nadal, com em vestiré, què he de regalar… i pensar sobre qüestions més profundes. Per aquesta pràctica necessitem pausa, temps per reflexionar, per pregar, per respirar, aprendre a escoltar i escoltar-nos.

A vegades, en el nostre caminar diari apareixen actituds que no desitjaríem, com ara l’orgull, el menyspreu, el rancor, la manca d’atenció vers els éssers estimats…

L’Advent és un dels períodes ideals per reflexionar sobre les actituds i els valors que acompanyen una vida de fe i d’esperança. L’amor, la confiança, la pau, la bondat, la fidelitat, l’austeritat, compartir, són actituds i valors que hauríem de revisar de tant en tant, per tal de millorar en aquells punts en què hem fallat. Es tracta de fer un món més just i millor, tal com el testimoniatge de Jesús ens va ensenyar.

És temps de fer balanç de l’any viscut, recordar els moments bons, però també aquells que no ho són tan, per tal de no caure en els mateixos errors.

Aprenem que no tan sols hem de destinar un mes a l’any a la reflexió, sinó que es tracta d’una tasca contínua del dia a dia, que s’hauria d’incrementar en els moments de debilitat. Mantenir aquest compromís interior no és fàcil. La pregària és un instrument útil per la reflexió.

Demostrar amor cap els altres, cap a un mateix i disposar d’uns valors i actituds positives, acompanyades d’un temps de reflexió, serà útil pel nostre creixement personal i per viure amb intensitat una vida plena i joiosa”.

Després de llegir-lo i reflexionar, apareixen unes actituds comuns entre nosaltres sobre com hauríem d’afrontar l’Advent i el Nadal. Fugint de superficialitats, de nervis, de consumismes i apropant-nos a la família i amics, a la senzillesa, a l’escolta activa, a la reflexió i a la comunicació.

Na Clara i en Joan ens presenten tres temes per reflexionar:

  1. Família, amics i relacions socials
  2. Estudis i/o vida laboral
  3. Projectes de futur, inquietuds.

Amb un fons de música suau i total silenci, ens toca escriure en tres targetes de diferent color la reflexió que fem de cada tema: una petita valoració del 2017 i quines projeccions ens proposem pel nou any 2018. Aquesta llarga estona ens ha connectat moltíssim a tot el grup.

Un cop tothom ha acabat, ens repartim les targetes de forma aleatòria, procurant que ningú agafi la targeta escrita per ell mateix. Després d’això, anem llegint temàtica per temàtica les diferents opinions que s’han escrit, procurant donar un testimoni que sigui d’ajuda, d’ànim i d’esperança pel company anònim que l’ha escrit.

D’aquesta forma, s’esdevé una mena de teràpia de grup on apareixen diferents inquietuds, problemes o victòries i alguna preocupació que entre tots intentem solucionar, aportant exemples vitals i donant força i esperança per tirar endavant i capgirar certes situacions que no són fàcils. Apareixen també molts projectes de futur, ganes d’iniciar noves feines, d’assentar-se laboralment, de seguir estudiant… i ens adonem que a través de l’esforç ens convertim en millors persones, amb major capacitat per ajudar a la resta.

Després d’aquesta intensa dinàmica que ens ha servit per obrir-nos a nosaltres mateixos i als altres, confiar i rebre ajuda en forma de consells i fets de vida, dos companys tenen “regals” en forma de reflexions. Na Mari, ens ofereix una proposta de reflexió en l’Advent:

Viure ‘Advent és…

Tenir els ulls nets, molt desperts, perquè cal llegir el misteri de la vida, els signes dels temps i descobrir les petjades de l’Amic.
Tenir les orelles afinades, molt obertes, per tal d’escoltar el missatge esperançat, per atendre el crit dels febles, dels més petits, l’anunci del profeta…
Tenir les mans obertes, despreses, fer-se pobre i sentir-se pobre, saber que el Regne és a prop, i esperar-lo també per als marginats. Mans disponibles, servicials, generoses, perquè el Regne vingui, que no tardi la salvació.
Tenir un cor valent, escoltar la paraula i creure a fons, escoltar la promesa i viure de ple, llegir els signes i entregar-se, sense por… caminar amb pas ferm.
Tenir un sentiment joiós, tot i conèixer el sofriment i el dolor… Viure la joia i el goig com un do, perquè es creu en les Benaurances. Saber que la felicitat és en el cor pobre, en el compassiu, en el misericordiós… Perquè Déu és amb ells… i posseiran la Terra… i gaudiran el Regne.

Després d’aquestes paraules encoratjadores i relacionades amb tota la reflexió, en Josep Lluis ens dóna la sorpresa amb una reflexió que ens convida a la pregària damunt dues lectures de la missa de la Nit de Nadal. Isaïes profetitza el naixement de Jesús i el seu significat per tot l’univers: “La seva pau no tindrà fi…” (Is 9,1-6). I en l’evangeli Lluc ens narra la vinguda i les vivències del naixement de Jesús que, en primer lloc, es presenta enmig dels més senzills del poble. I s’apareix un àngel del Senyor als pastors i els diu: “No tingueu por: us anuncio una nova que portarà a tot el poble una gran alegria: Avui, a la ciutat de David, us ha nascut un salvador, que és el Messies, el Senyor…”

Com a cloenda i compromís de la nostra revisió, compartim una reflexió d’en Francesc Torralba:

Escoltar en el silenci

“[…] Però en el silenci descobrim un altre Nadal, un Nadal pur, transparent, un Nadal que torna cíclicament dins nostre i ens mou a donar-nos i a viure amb plenitud la nostra vida com si fos un instant sense temps, sense passat, ni futur […]. Hi ha un Nadal silent, un Nadal que batega dins nostre…”

Com veieu, ha estat una reunió organitzada, inoblidable, com una gran teràpia per a tots, amb tantes sorpreses en forma de petits regals i reflexions que ens han situat al bell mig del sentit del Nadal. Compartim el dinar, amb postres i cava. No hi falta un brindis!

Amics, amb l’experiència d’avui, podem dir cridant: “mireu quins prodigis pot fer l’amor!”. S’acaba l’any, estem orgullosos del grup, de com creix, de com creixem tots amb ell i del fet de retrobar-nos sempre amb un somriure. Ara és temps de reflexió, d’unió i de compartir amb els éssers estimats. Que gaudiu tots d’aquestes festes i tingueu un bon inici d’any. Ens retrobarem encetant el 2018.

Moltes gràcies a totes i tots per les vostres aportacions sinceres!

Joan S., Clara E., Simón, Júlia, Mari, Josep Lluís, Guillem, Albert, Júlia R. Toni, Joan T. i Maria Dolors
Barcelona, 16 de desembre de 2017

css.php